1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="8bgLPYufIN"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/petits-poemes-de-casa/">Petits poemes de casa</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/petits-poemes-de-casa/embed/#?secret=8bgLPYufIN" width="600" height="338" title="«Petits poemes de casa» — Ibbycat" data-secret="8bgLPYufIN" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18558-75-7.jpg700700Aquest poemari de mètrica lliure comença i acaba d’una manera semblant, sense que això que diem sigui un demèrit. Ans al contrari, es tracta d’un gran encert perquè emmarca emocionalment els petits poemes que conformen aquesta publicació. El primer –«La casa»– fa referència a la casa des de la qual la veu poètica escriu els seus versos. I en el darrer –«Casa meva»– el lector descobreix l’estima personal per la casa pròpia i per la família. Enmig d’aquestes dues composicions capicua, desfilen els objectes més quotidians d’una llar, també les flors que l’adornen. Tot, amb un to de senzillesa i sovint d’humor. Voldríem destacar, per exemple, els versos dedicats al matalàs, que «De nit, treballa; de dia, dorm». També els referits al mirall, que convida el lector a picar-li l’ullet i fer una abraçada a la persona que s’hi reflecteix. I a l’aspiradora, que no sols xucla la pols, sinó també les pors i les enrabiades. Les il·lustracions de Mercè Galí són meravelloses. Comencem per destacar les de la coberta i la contracoberta, que amb traços gruixuts defineixen la silueta d’una casa i la seva xemeneia, per la qual surt en direcció al cel la poesia d’aquest llibre. I, sobretot, les figures humanes, que tenen l’habilitat de valorar les realitats domèstiques amb una mirada neta, senzilla i, sobretot, intensa. Aquest és, sens dubte, el gran mèrit d’un poemari que sap transformar el dia a dia d’una casa en quelcom singular i extraordinari. COMELLES, Salvador Mercè Galí Kalandraka