1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="w4GBsnMDiX"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/piu-piu-2010-num-1/">Piu-Piu. 2010, núm. 1.</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/piu-piu-2010-num-1/embed/#?secret=w4GBsnMDiX" width="600" height="338" title="«Piu-Piu. 2010, núm. 1.» — Ibbycat" data-secret="w4GBsnMDiX" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/2013-7273.jpg140140Amb Piu Piu neix, tot i que tímidament, la primera revista en català per a infants d’1 a 3 anys, amb la idea de cobrir un buit editorial. Una aventura atrevida, comercialment parlant, però al darrere hi ha un equip de professionals de pes, l’aval del programa Nascuts per llegir i un públic potencial àvid de material lector a mida. De format petit, apte per a mans petites, la publicació destaca per la gran quantitat d’il·lustracions d’autors de prestigi. El contingut, elaborat per Nascuts per Llegir, pretén que els més petits, amb l’ajuda dels adults, s’iniciïn en la primera lectura. Un dossier interior els guiarà a través de diferents activitats. Cada número girarà al voltant d’un tema, amb imatges, cançons, retallables i una vinyeta còmica, tot pensat perquè adult i infant explorin la revista com un joc. Ara bé, tot i celebrar i animar la iniciativa, es troba a faltar una mica més de contingut, amb més pàgines, activitats, fins i tot introduir diferents textures, algun material sonor… Esperem que Piu-piu creixi al mateix ritme que els seus joves «lectors». Pub. Abadia de Montserrat