1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="5nejCfqMZS"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/plou-i-fa-sol/">Plou i fa sol</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/plou-i-fa-sol/embed/#?secret=5nejCfqMZS" width="600" height="338" title="«Plou i fa sol» — Ibbycat" data-secret="5nejCfqMZS" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-489-2687-8.jpg140140Potser el títol no sona a nou, però la manera en què l’autora articula els continguts fan que aquesta apreciació sigui un avantatge més que no pas un llast. I és que Valriu, estudiosa de tot allò que té a veure amb les tradicions del nostre país, se serveix de la cançó popular per presentar una història de bruixes jovenetes descontentes amb el paper que se’ls ha assignat: a elles no els abelleix això de portar dol! La Bel, una nena sensible i entusiasta, les ajuda a canviar els seus vells parracs per uns vestits alegres amb l’ajut de l’arc de Sant Martí. Per compensar-lo i a petició de l’arc mateix, les bruixes li canten versos on se l’es-menta. L’essencial, a part de l’acurada narrativa, és que aquest fil argumental és el conductor d’un element més elogiable: l’acostament a alguns dels grans poetes catalans i també a les cançons i jocs de paraules de la nostra tradició. Ve a ser un pas més en la conservació d’aquest patrimoni dipositat a les mans dels lectors més joves i alhora una aposta per la formació del seu gust literari. Les il·lustracions, de cromatisme harmoniós i d’estètica arriscada, estan carregades d’una particular poètica que pot sorprendre però que complementa el to del text. VALRIU LLINÀS, Caterina Nívo-la Uyá Barcanova