1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="SPVrZ0S8bx"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/plous-o-fas-sol/">Plous o fas sol?</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/plous-o-fas-sol/embed/#?secret=SPVrZ0S8bx" width="600" height="338" title="«Plous o fas sol?» — Ibbycat" data-secret="SPVrZ0S8bx" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17440-39-8.jpg626541Plou. Plou i el mal humor es va ensenyorint dels vianants, dels usuaris del transport públic i dels botiguers de la ciutat. Tot són inconvenients. Però sempre hi ha algú que està per damunt d’aquesta irrisòria circumstància i manté el seu estat d’ànim habitual. És el cas de la Blanca. Encadenant anècdotes i lligant-les a través dels seus protagonistes, el text fa una defensa de l’actitud positiva davant de la vida. La pluja i les molèsties que el fenomen meteorològic provoca semblen esdevenir una metàfora de múltiples entrebancs, i el suggeriment implícit ve a ser que tot és qüestió d’actitud, que només cal canviar de mirada i actuar de manera que no afecti els qui tenim a prop. Si ja el text, fluid i ben seqüenciat, aconsegueix que el lector estableixi vincles amb les petites històries que no li són en absolut alienes –les cares de pomes agres a causa de les esquitxades o els autobusos plens a vessar, però també els dibuixos dedicats a la mare o els àpats familiars–, les il·lustracions n’accentuen l’efecte. Dels dibuixos se’n poden destacar moltes virtuts, des dels punts de vista, l’economia de mitjans, la subtilitat per transmetre estats d’ànim o recrear situacions, el cromatisme contingut i ric alhora i, sobretot, la coherència del conjunt. En fi, es pot dir que l’estructura visual de l’àlbum permet que el lector descodifiqui la informació amb summa facilitat i, al mateix temps, està profundament connectada amb la verbal. El títol planteja una dicotomia, i una dicotomia és el que podria tancar aquestes línies tenint presents les dualitats horacianes: és possible delectar i, alhora, instruir?  Doncs sí, rotundament sí i, a més, sense fer escarafalls. Anna Font Garcia Akiara Books