1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="VVPGjIYpSZ"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/poca-broma-amb-les-vacances/">Poca broma amb les vacances!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/poca-broma-amb-les-vacances/embed/#?secret=VVPGjIYpSZ" width="600" height="338" title="«Poca broma amb les vacances!» — Ibbycat" data-secret="VVPGjIYpSZ" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-940093-5-8.jpg567800El segon títol de la sèrie «Els Embolics de la Judit i el Johan» segueix amb les peripècies dels dos protagonistes que van fer la seva aparició a Poca broma amb la xocolata! La Judit —també narradora— remet el lector al títol anterior en diverses ocasions, com quan li recorda a en Johan que és la seva «amiga de l’ànima» i que ella és «l’amic no imaginari» d’en Johan o quan afegeix notes a peu de pàgina que reprodueixen fragments d’aquell primer lliurament. Si bé el nombre de pàgines podria tenir, d’entrada, un efecte dissuasori, només cal donar un cop d’ull a la mida de la font i a l’estructura en capítols curts o bé llegir unes poques línies per adonar-se que el jove lector se’n sortirà de sobres. Farran prioritza l’acció per damunt de la descripció per construir, amb un ritme narratiu molt àgil, la memòria estival d’aquests amics. A més d’encadenar les anècdotes en una successió amb transicions mínimes, l’autora presenta uns personatges trapelles i aventurers que reforcen el dinamisme del text. Cadascun està caracteritzat amb uns trets que Farran s’ocupa de recuperar per tal que el lector els visualitzi immediatament. Així, la Judit és la del «Zum!», és a dir, la de l’execució d’idees brillants, i el Jordi Moreno és el que sempre es «menja» els senyals de trànsit. Els malentesos i l’ús de recursos com ara la construcció de tirallongues de paraules afegeixen un toc d’humor al text. Així mateix, per sota de cada barrabassada de la colla s’amaga un riu de justícia, de solidaritat i d’estima que l’autora manté parcialment ocult fins al final de cada anècdota. Sales aporta unes il·lustracions en gamma de grisos que incrementen la força del text amb punts de vista agosarats, sumant-se a la jovialitat i entusiasme de l’obra. FARRAN, Ester Jordi Sales Edicions del Pirata