1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="krgCFylQS4"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/por/">Por</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/por/embed/#?secret=krgCFylQS4" width="600" height="338" title="«Por» — Ibbycat" data-secret="krgCFylQS4" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-683-4114-9.jpg236392Care Santos (Mataró, 1970) afronta amb Por el tercer capítol de les seves novel·les més introspectives. Després de Mentida i Veritat, en aquesta tercera entrega ens planteja què passaria si avui per demà hi hagués algun fet que provoqués un canvi tan radical en les nostres vides que res tornés a ser igual. És aleshores quan aflora la por, la por a allò desconegut del qual no podem fugir, ja que la vida ens hi ha portat irremeiablement. És així com l’Èric descobreix, en la figura de l’Hugo, la necessitat de ser valent i sortir de la closca per créixer en un món que a partir d’avui serà diferent. Ho aconseguiran? Una trama que aposta per l’amistat, nascuda de la desconfiança mútua entre els dos protagonistes degut a les seves diferències socials, que derivarà en una sortida en la qual aquest element discordant acaba per no tenir cap mena d’importància. Care Santos, com ens té acostumats, ens presenta una història molt ben construïda, amb una contundent qualitat literària que també expressa en la seva literatura per a adults –i si no, llegiu la seva recent novel·la Tot el bé i tot el mal (Columna, 2018) i contrasteu. I això no és gaire habitual. Aquesta demostració és digna de lloança, ja que dignifica la lectura per a lectors en procés de creació i, a més, és una clara aposta de futur. Malgrat tot, des del meu punt de vista, fa la impressió que el fons de la història, que no vol dir la trama, ja l’ha llegida i contada amb anterioritat, i això li treu valor des del punt de vista del qui ja té experiència. Però de ben segur que no passarà el mateix amb els joves lectors que, segurament, trobaran trepidant la relació i les aventures de l’Èric i l’Hugo. Si vau llegir les dues anteriors novel·les de l’autora, Mentida i Veritat, no deixeu escapar Por.  SANTOS, Care Edebé