1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="ok5uY2LqEW"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/postals-en-sepia/">Postals en sèpia</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/postals-en-sepia/embed/#?secret=ok5uY2LqEW" width="600" height="338" title="«Postals en sèpia» — Ibbycat" data-secret="ok5uY2LqEW" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/987-84-9811-129-3.jpg140140Cinc anys després del seu darrer viatge a Eivissa, un estiu que va coincidir amb la mort del seu amic estimat; la rebel·lia d’una germana gran desorientada; un amor incipient; la separació dels pares… l’Eric, assegut de nou damunt la sorra eivissenca, reviu amb intensitat aquelles vacances, intenta explicar-se en què a partir d’aquells esdeveniments va canviar-li la vida i conclou les seves evocacions fent un repàs a l’actualitat de tots els protagonistes, comptant-s’hi ell mateix. La novel·la passa de la descripció de situacions poc definides i inacabades: amb quina finalitat la mare es posa a arranjar com una descosida el garatge o a organitzar un «perdut» pícnic a la platja; la nul·la credibilitat i desconeixement del protagonista de les persones i l’espai que suposadament l’han acompanyat durant molts estius… a moments narrats amb realisme i bon pols: l’actitud del pare enfront de la mort de l’Albert i davant els sentiments que manifesta l’Eric, o el colofó de la història on totes les coses es posen a lloc. Una novel·la irregular i tal vegada de construcció precipitada. PRADAS, Núria Planeta & Òxford