1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="1ZyacY3Krd"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/potser/">Potser…</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/potser/embed/#?secret=1ZyacY3Krd" width="600" height="338" title="«Potser…» — Ibbycat" data-secret="1ZyacY3Krd" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18133-77-0.jpg260271La mare se n’ha d’anar, però abans alliçona bé els tres micos (o això pensa): «Sobretot no baixeu de l’arbre. És molt important, perquè allà sota hi ha un munt de tigres». Així comença Potser…, l’última publicació de Chris Haughton, una aventura ben divertida on unes petites bestioletes pengen de la branca d’un arbre i anhelen descendir fins a terra per agafar els deliciosos mangos que allà els esperen. Amb l’explosió i l’arbitrarietat de colors habituals, ara amb un exagerat i enlluernador fons rosa, les formes atrevides, expressives i de tintes planes i l’humor àcid que sempre el caracteritza, el dissenyador i il·lustrador irlandès torna amb una història sobre la desobediència i la prudència, sobre el desig i allò permès, en definitiva, i com a bon observador que n’és, sobre el comportament i les reaccions dels infants. Si hi ha una cosa que defineix els àlbums de Haughton és la simbiosi perfecta que s’estableix entre el text i la imatge, tot presentant narracions altament visuals on allò primer se sintetitza en diàlegs en què les exclamacions i les repeticions són la clau que marca la sonoritat i la pauta per a la lectura en veu alta –com també ho fa l’ús de les majúscules–. D’altra banda, és la il·lustració qui amplifica el missatge i explica visualment tot allò que la narració verbal calla. Especialment captivador és el joc amb la doble pàgina i la verticalitat de l’arbre per accentuar el dramatisme d’un moment concret del relat. Tot i això, l’àlbum és ple d’escenes que provoquen l’interès, l’anticipació i la urgència de passar la pàgina; per això, i amb la revelació d’un final obert i provocador, ha arribat l’hora que el llegiu i comproveu com aquest és dels autors que mai defrauda.     HAUGHTON, Chris Chris HAUGHTON NubeOcho