1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="HXLqYluN6g"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/propietat-imperial/">Propietat imperial</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/propietat-imperial/embed/#?secret=HXLqYluN6g" width="600" height="338" title="«Propietat imperial» — Ibbycat" data-secret="HXLqYluN6g" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/Propietat_imperial.jpeg300462Sovint, i sobretot literàriament parlant, viatge equival a aventura. Si aquest viatge té com a destinació Catai, la Xina imperial a l’edat mitjana, l’horitzó s’eixampla en més d’un sentit. D’un dia per l’altre, l’Andreu Fuster, un adolescent barceloní interessat per la botànica (i orfe i políglota, per a més detalls) s’ha d’embarcar per satisfer un caprici del rei d’Aragó. L’acompanya en aquest periple un militar adust i resolutiu, en Berenguer de Segarra. El viatge serveix com a vehicle ideal per recrear amb profussió de detalls un Orient encara més exòtic a la baixa edat mitjana, i alhora permet il·lustrar un doble procés d’adopció. L’antic almogàver ensinistra el jove i li fa de pare, aparentment a contracor, mentre que el noi contribueix perquè l’altre recuperi la fe perduda en els lligams humans. Cal esmentar, a banda que la novel·la hagi estat guardonada amb el premi Gran Angular, el paper rellevant que hi juga l’humor, i el fet paradoxal que l’objecte a buscar (la propietat imperial del títol) en realitat no pagui la pena. Només se’ns acut un però, i és que ens hauria agradat gaudir d’aquesta aventura magnífica durant més pàgines, tal vegada aprofundint en el passat turmentat del capità d’almogàvers. Ortiz, Jordi Cruïlla