1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="WY3uuQIH2T"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/pura-alegria/">Pura alegria</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/pura-alegria/embed/#?secret=WY3uuQIH2T" width="600" height="338" title="«Pura alegria» — Ibbycat" data-secret="WY3uuQIH2T" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/NULL.jpg140140Pura alegria és possiblement dels pocs llargmetratges documentals centrats en el món de la lectura. La càmera acompanya un grup d’alumnes de dotze i tretze anys d’un institut d’Elx, que participen al llarg d’un curs en un taller de lectura a càrrec del professor Josep Maria Asencio. La major part d’ells no tenen cap interès per la lectura i es va veient la seva evolució, a vegades important, a vegades minça. Aquest taller no passaria de ser una molt modesta experiència, si no fos pel fet d’haver-ne gravat aquest documental. A nivell de conducció d’un taller de lectura no aporta cap novetat, encara que té el valor de reflectir una realitat molt comuna en els instituts de tot l’Estat, de retratar un segment de la població que té poca o nul·la tirada cap al món del llibre. El professor estableix unes pautes per tal que el taller funcioni i en va fent el seguiment, però no hi ha cap mètode innovador i els comentaris sobre els llibres llegits són escassos; tampoc no hi ha cap tria específica ni excepcional. L’excepcionalitat és haver filmat un taller com aquest i treure a la llum el valor de la lectura i l’ús que se’n pot fer per a la integració d’un grup d’alumnes. Pel que fa al documental, val a dir que se centra, en els primers trenta minuts, en el funcionament del taller i esdevé excessivament uniforme i rutinari. Passats aquests minuts, el director introdueix altres elements que hi afegeixen algun nou interès. Dir. David Gomis Medio Cero