1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="ifvlLDfvFS"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quan-cantem/">Quan cantem</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quan-cantem/embed/#?secret=ifvlLDfvFS" width="600" height="338" title="«Quan cantem» — Ibbycat" data-secret="ifvlLDfvFS" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9101-223-8.jpg800796Bon llibre per tal que els més petits aprenguin les onomatopeies de les veus d’alguns animals: el gall, el porc, el gos, el gat, el xai, el vedell, el cavall, l’ase, el colom, el pollet, la granota i el grill. Tota una primera reflexió sobre el llenguatge verbal i el musical. Estructura aparentment simple que confereix interès a aquest petit àlbum: presentació d’un animal a la pàgina esquerra i, a la pàgina dreta, sobre fons de color, l’animal i el nen canten junts. Frases curtes i repetitives: a l’esquerra, un “Jo canto amb…” de lletra de pal, que facilita que els que estan començant a llegir puguin centrar-se a identificar el nom de l’animal; a la dreta, sobre bafarades i en tipografia cal·ligràfica, també en caixa alta, la veu de l’animal i, en tipografia normal, la veu del nen: “Bub! Bub!” i “Fa, sol, la, si, la, sol”. Negretes i mida de tipus que accentua volums. Jaume Copons ens mostra uns animals que només canten d’una manera al costat de la capacitat humana de relacionar diferentment els sons que hom pot emetre. Les il·lustracions amables de Daniel Estandía, amb grafisme sintètic i colors pastel, acompanyen fil per randa l’evolució repetitiva de la peça cap a les variacions finals i aporten un punt d’optimisme d’una manera gens sofisticada però eficaç: fa somriure tots els personatges. L’edició de Combel, dins la sèrie “Arri Tatanet”, amb pàgines de cartró, fa que Quan cantem sigui idoni per als lectors tot terreny. COPONS, Jaume Daniel Estandía Combel