1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="KlvTOiHQJR"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quan-estiguis-amoinat/">Quan estiguis amoïnat</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quan-estiguis-amoinat/embed/#?secret=KlvTOiHQJR" width="600" height="338" title="«Quan estiguis amoïnat» — Ibbycat" data-secret="KlvTOiHQJR" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9788416427666.png549610Quan estiguis amoïnat és una història senzilla, construïda amb ben poc: una nit, un talp camina encaparrat pel bosc nevat i en sentir el pes de la neu acumulat al seu cap (metàfora de preocupació?) recorda la frase de l’àvia: «Estimat, si alguna cosa t’amoïna, digues en veu alta el problema i fes rodar una bola de neu». Tal com la bola comença a rodar pregunta per què no té amics. El talp continua empenyent, però no veu com la bola va creixent empassant-se una sèrie d’amics potencials que va trobant al camí fins que s’arriba a un desenllaç espeleològic i una albada en bona companyia (metàfora de nou començament?). El conte funciona dins del clàssic esquema repetitiu on la seqüència, que per a l’adult és previsible, atreu habitualment els més petits, més fins i tot, perquè el ritme de lectura no decau en cap moment. El treball plàstic no trenca cap motlle, però és excel·lent en tots els aspectes. La figuració recorre a personatges simpàtics i tendres alhora. El disseny de les pàgines, dinàmic durant tot el llibre, facilita la lectura i, al mateix temps, l’infant es pot recrear en els detalls dels personatges i les textures ben treballades. Els premis no són sempre determinants en la valoració d’una obra, però en aquest cas és comprensible que s’emportés el de millor àlbum il·lustrat a Corea del Sud, el 2015. Kim, Sang-Keun Kim, Hyunju; Martí, Marta Kim, Sang-Keun Pastel de Luna