1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="sOOEm6PgoB"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quan-la-boira-ens-cobreixi/">Quan la boira ens cobreixi</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quan-la-boira-ens-cobreixi/embed/#?secret=sOOEm6PgoB" width="600" height="338" title="«Quan la boira ens cobreixi» — Ibbycat" data-secret="sOOEm6PgoB" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-124392-6-7.jpg541800Especialitzada en novel·la negra, Ramona Solé (Lleida, 1968) –la trobareu al seu blog http://tumateix-llibres.blogspot.com/– afronta un nou repte: una novel·la negra per a joves lectors. I ho fa amb Quan la boira ens cobreixi, un thriller on es mesclen diferents figures d’abusadors en situacions diverses. L’autora, ja prou experimentada en el món del gènere negre amb novel·les com Quaderns de supervivència i Bisturí, totes dues publicades a Llibres del Delicte, ens ofereix una història que versa sobre el mòbbing immobiliari que tan sovint sentim que s’exerceix a les finques amb inquilins de lloguers baixos i on hi viu gent gran. Aquest cas és investigat per tres joves, la Nora, una noia molt eixerida que viu en un entorn familiar difícil; el Bruno, un noi espigat orfe de pare, i la Daniela, una noia amb síndrome de Down que lluita per la seva llibertat individual malgrat tots els impediments que pateix. La recerca, però, es barreja amb una segona investigació per part d’en Bruno, un conegut dels tres «investigadors» que busca la procedència d’uns sobres misteriosos repartits per un desconegut i que contenen textos amenaçadors per a diferents nois i noies de l’institut. En tots dos casos, però, finalment acaben en mans d’un caporal dels Mossos d’Esquadra, Adrià Brossa, que posarà ordre a tot plegat. És bo que els joves lectors també tinguin el gènere negre entre les seves lectures, i per això felicitem la iniciativa que l’editorial ha engegat ja fa alguns anys. Malauradament, però, aquest gènere demana a voltes una maduresa lectora que s’ha de tenir en compte a l’hora d’afrontar-lo: les trames han de quedar ben clares i s’ha de situar en tot moment el lector perquè no perdi el pas d’allò que s’explica. I aquest seria, a parer meu, el gran problema de la novel·la. L’autora ha mesclat dues trames en un sol llibre, cosa perfectament comprensible, però l’ordit resultant no sempre és prou reeixit, és a dir, quan afronta la trama del mòbbing immobiliari i hi afegim a sobre la capa de les cartes secretes no sempre queda clar què està succeint en cada moment i qui investiga què, a part del to diferent que tenen en cada cas: la solució de la trama del mòbbing és gairebé còmica, de L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, i per contra la dels sobres acusadors se succeeix de forma apressada, desentrellant el misteri sense tenir en compte la complicitat del lector. Una novel·la iniciàtica al gènere però amb necessitat de revisió per totes les parts (fins i tot per part de l’editor, ja que entre la pàgina 27 i 28 sembla que hi manca text, perquè no s’entén el que passa.)