1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="3pHxR3JDFD"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quan-la-terra-era-plana/">Quan la terra era plana.</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quan-la-terra-era-plana/embed/#?secret=3pHxR3JDFD" width="600" height="338" title="«Quan la terra era plana.» — Ibbycat" data-secret="3pHxR3JDFD" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-489-1574-7.jpg140140Temps: l’Edat Mitjana. Lloc: un país inventat que ben bé podria ser Catalunya. Personatges: tota l’escala social, des del camperol fins al senyor passant pel monjo, vistos tots des de l’estament més humil. Argument: un pagès acusat injustament de lladre i empresonat és buscat per la seva filla, un jove amic i un croat. Perspectiva: l’actual. Ens trobem davant d’una novel·la històrica amb voluntat didàctica, pensada per explicar com era l’Edat Mitjana a les noves generacions. Amb descripcions detallades però gens feixugues, l’autor fa un fresc que recull tots els aspectes de l’època: monestirs i monjos, castells i senyors, conreus i pagesos, guerra santa i croats, la riquesa de l’Església i dels senyors i la fam de la resta… Malauradament, la novel·la no acaba de reeixir des d’un punt de vista estrictament literari i no troba el to adequat. L’argument és poc creïble i previsible i està al servei dels continguts històrics que es volen donar; a més, els personatges són completament plans (no evolucionen amb l’aventura). Amb tot, es tracta d’una obra eficaç en la mesura que està escrita amb molta correcció i compleix l’objectiu per al qual ha estat creada. MORAS NAVARRO, Toni. Raúl García Barcanova