1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="OAzr994g8G"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quan-matrapis/">Quan m’atrapis</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quan-matrapis/embed/#?secret=OAzr994g8G" width="600" height="338" title="«Quan m’atrapis» — Ibbycat" data-secret="OAzr994g8G" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-8264-983-2.jpg140140Poques pistes podem donar sobre el tema clau de l’obra perquè justament el seu principal encert és la força del gir argumental que pren la història i la capacitat de l’autora de fer creïble l’impossible, en una novel·la que fins a les tres quartes parts sembla realista cent per cent. Rebecca Stead és molt hàbil a l’hora de fer avançar la història de Miranda i el seu amic Sal, tots dos veïns d’un barri del Nova York dels anys setanta, de manera que la intriga va apareixent molt a poc a poc, a mesura que unes estranyes notes fan trontollar el dia a dia de la protagonista. Es tracta d’una novel·la que podríem classificar sota l’etiqueta de crossover, ja que sorprendrà tant lectors joves com adults. No és una història nova, però sí que és molt original la seva posada en escena. I tampoc és senzilla, al contrari, és possible que un cop acabat el llibre el lector necessiti tornar enrere per acabar de lligar caps i fer encaixar totes les peces. STEAD, Rebecca. Anna Mauri Batlle La Magrana