1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="iBtz8nINPH"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quan-tot-comenca/">Quan tot comença</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quan-tot-comenca/embed/#?secret=iBtz8nINPH" width="600" height="338" title="«Quan tot comença» — Ibbycat" data-secret="iBtz8nINPH" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-661-1722-9.jpg140140Premi Gran Angular 2006 Diu la contracoberta: «En Lluc té quinze anys i viu en una cala de pescadors de Mallorca. Aquell estiu arriba la Júlia, una noia de Buenos Aires… Els dos joves viuen una història d’amor…». El resum ja ens mostra una història repetida moltes vegades. Es tracta de veure si aquesta en concret fa aportacions que resultin interessants. És una història ben escrita i ambientada, amb personatges d’un cert gruix, sobretot els adults, i això la fa més remarcable. Sovint, els personatges adults que ens mostren les obres per a joves són comparses i no tenen cap construcció. No és el cas. La mare del protagonista, el director de l’hotel, el pintor… són persones de qui veus el perfil, de qui saps la biografia, de qui voldries saber més. I potser és per aquí que s’escapa una mica tot plegat, els personatges estan ben creats, la història ben travada, però amb el focus d’atenció posat sobre els protagonistes joves, que són els menys interessants. És, però, una història que es fa llegir, amb moments d’intriga i tendresa ben resolts, que ens fa veure la vida a l’illa els anys seixanta i els canvis socials que s’hi havien de produir amb l’arribada del turisme i tot el que això comportaria. Un premi literari que no fa avergonyir. PONS, Pere. Cruïlla