1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="f6FuI5lS10"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quan-vaig-perdre-el-cap/">Quan vaig perdre el cap</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quan-vaig-perdre-el-cap/embed/#?secret=f6FuI5lS10" width="600" height="338" title="«Quan vaig perdre el cap» — Ibbycat" data-secret="f6FuI5lS10" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18-82165-3.jpeg570800Qui no coneix un infant somiador, sempre amb el cap a la lluna? Amb tendresa i sentit de l’humor, aquest àlbum il·lustrat ens passeja pel dia a dia d’un nen que sempre té el pensament en un altre lloc i això fa que xoqui amb la realitat del seu entorn immediat. Només cap al final, en una ocasió intensa i especial (que no desvelaré), el fet de perdre el cap no li resulta cap entrebanc, ben al contrari. Amb un relat breu i de lectura lleugera, però no per això poc profunda, autora i il·lustradora situen encertadament el lector al lloc de l’infant, un punt de vista allunyat de les preocupacions de l’adult. Si bé la idea del llibre es desgrana de mica en mica a través del text, és amb les il·lustracions de traç espontani i fresc característiques de Mercè Galí que l’àlbum pren tot el sentit: hi aporten la interpretació humorística necessària i hi afegeixen significat, arrencant-nos somriures de complicitat. Ja ho diu bé el text de les cobertes: «Quan vaig perdre el cap» (portada), «…vaig entendre moltes coses» (contraportada). Llegiu, mireu i ho entendreu. TACCHINI, Matilde Gustau Raluy Mercè Galí Takatuka