1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="JMSLnKIlZV"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quatre-germanes-enid/">Quatre germanes: ENID</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quatre-germanes-enid/embed/#?secret=JMSLnKIlZV" width="600" height="338" title="«Quatre germanes: ENID» — Ibbycat" data-secret="JMSLnKIlZV" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9788410025257.jpg17242551Quan l’any 2004 l’editorial Cruïlla publicava la tetralogia de les germanes Verdelaine encara hi havia Montse Ingla com a directora literària. En aquell temps encara es parlava de les col·leccions d’«El Vaixell de Vapor» com un genèric de lectures de narrativa infantil i juvenil i el mercat es debatia entre segells com Edebé, La Galera o, tot i que amb menys mesura, Baula. Vint anys després un segell de referència com és Blackie Books recupera la tetralogia, començant per Enid, la petita de les germanes Verdelaine —ara la tetralogia pren el nom de Quatre germanes—, conservant la bellesa i qualitat de l’edició original —coberta de cartoné a tot color, marges generosos…— però canviant-ne, això sí, la traducció: així com en la primera edició la traducció va anar a càrrec de Josep Sampere, en la que tenim a les mans aquesta tasca ha anat a càrrec de Mireia Alegre. És a dir, tot i els canvis editorials que hi ha hagut en dues dècades la tetralogia de Malika Ferdjoukh (Algèria, 1957) continua sent tan vàlida i de qualitat universal perquè hagi gaudit d’una reedició recent. La tetralogia de Ferdjoukh —les germanes Verdelaine: Enid, Hortense, Bettina i Geneviève— ens narra la història de quatre germanes, des de la preadolescent Enid fins a l’adulta Geneviève, que viuen en un vell casalot. A la casa la vida transcorre sense els pares, que han mort en un greu accident de trànsit. La tetralogia —tot i que de moment només se n’ha editat el primer títol i restem a l’espera dels altres— ens mostra la història de forma plural; cada llibre està narrat per una de les germanes, de manera que no podem parlar d’un títol sol sinó que hem de mirar la tetralogia com una sola obra editada en quatre volums successius. Ferdjoukh ens mostra l’evolució que viu i pateix un adolescent, des dels inicis, molt propers a la infantesa, de la petita Enid, fins als dubtes, les responsabilitats i les pors de l’edat adulta de la Geneviève. Un recorregut complet pel tortuós camí de la infància a l’adultesa en què de ben segur que els lectors troben resposta a moltes de les preguntes derivades dels canvis i dels processos interns i externs del propi creixement personal. Hem de felicitar Blackie Books per recuperar una tetralogia que fa vint anys ja va rebre els elogis de la crítica i animar els lectors a llegir-la. Així mateix, de cara als friquis de la LIJ, és interessant fer un exercici de literatura comparada entre les dues traduccions, una oportunitat que ens mostra en què consisteix aquesta feina que a voltes s’ha titllat de traïdora. Ferdjoukh, Malika Alegre, Mireia Blackie Books