1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="uixsTAMTih"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/que-dius-que-que/">Que dius que què?</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/que-dius-que-que/embed/#?secret=uixsTAMTih" width="600" height="338" title="«Que dius que què?» — Ibbycat" data-secret="uixsTAMTih" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-16844-10-4.jpg506800Que dius que què? ens parla de la història d’amistat entre un nen i un gos trobat a un contenidor. Amb el tema plantejat així, us podríeu imaginar una història ensucrada d’amistat entre el nen i el gos, però no ho és, i no ho és gens. Albert Güell, professional dels mitjans audiovisuals, ens sorprèn literàriament amb una història d’aventures molt recomanable per molts motius. El germà mitjà d’en Quim baixa a llençar les escombraries quan es troba el cadell, que és acceptat temporalment a casa. A partir d’aleshores en Quim comença a viure alguns canvis una mica misteriosos a la seva vida. Els joves lectors se sentiran molt identificats amb el protagonista del llibre, amb les seves peripècies a casa i a l’escola, les relacions amb els seus pares i els seus germans, les vacances familiars, etc., i en gaudiran encara més especialment si tenen mascota a casa o els agraden els animals. Destaquem la coherència i versemblança d’aquest conte amb petits tocs màgics, explicat amb un llenguatge acurat i fi, amb un clar to humorístic, que esperem a priori d’un escriptor amb una trajectòria més llarga que en Güell. Les il·lustracions de Mercè López són fantàstiques, llàstima que en aquesta edició no llueixin prou. Afegirem un però a aquesta crítica: a l’inici del llibre, la trama té tanta acció i els fets es narren tan ràpid que hi ha el perill que el lector se senti una mica marejat. Tingueu una mica de paciència, uns tres capítols; després, en Güell no us permetrà abandonar el llibre. GÜELL i JUANOLA, Albert Mercè López Animallibres