1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="eHxytF8oWX"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/que-faras-mona-maimona/">Què faràs, mona Maimona?</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/que-faras-mona-maimona/embed/#?secret=eHxytF8oWX" width="600" height="338" title="«Què faràs, mona Maimona?» — Ibbycat" data-secret="eHxytF8oWX" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/QuefarasMonaMaimona.jpg552739Els animals de Vila Sabana volen participar al «Festiplàtan», un festival del qual tan sols en sabem que «és una oportunitat per exhibir les seves millors habilitats». Enmig de bèsties ben diverses, que corren amunt i avall fent un reguitzell d’activitats (un tigre toca el banjo, un elefant fa experiments científics, una zebra practica la dansa clàssica, etc.), la Mona Maimona no sap quina habilitat té. En el camí per descobrir-ho, demanarà ajuda a la Felisa, l’estruç, per aprendre a tocar el piano; a la gasela Marcel·la, que pinta quadres, i a la girafa Serafina que sap cuinar molt bé. El relat mostra com la protagonista s’enfada quan s’adona que allò que vol fer no li surt a la primera. En algun moment s’entreveu un xic massa que es vol transmetre el missatge que qualsevol aprenentatge requereix temps i esforç i, alhora, que ajudar els altres i compartir activitats pot ser una bona oportunitat per divertir-se. L’escriptora Irene Verdú (que ja compta amb un bon grapat d’obres dirigides als primers lectors) elabora una narració ben estructurada a partir de la trobada amb tres personatges (el nombre tres ens remet a les rondalles tradicionals i sempre funciona), promovent la identificació dels petits lectors amb aquest neguit de voler-ho fer tot bé ràpidament. Les imatges d’Esther Burgueño aporten, sens dubte, l’aspecte més divertit. Les dobles pàgines de la sabana, amb tons càlids, i el retrat esbojarrat d’animals plens de detalls a partir de les seves accions o del seu vestuari ofereixen una bona dosi de joc. També cal destacar la diversitat de plans per mostrar situacions concretes, així com les expressions de la protagonista en diferents moments. L’edició d’Animallibres, en un format generós i amb pàgines de bon gramatge, també contribueix a poder gaudir plenament de les imatges d’una obra que fou finalista del IX Premi Internacional Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat «Consorci Ribera i Valldigna». Verdú, Irene Burgueño, Esther Animallibres