1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="UeqHipiUlv"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/que-hi-tens-al-cap-lis/">Què hi tens al cap, Lis?</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/que-hi-tens-al-cap-lis/embed/#?secret=UeqHipiUlv" width="600" height="338" title="«Què hi tens al cap, Lis?» — Ibbycat" data-secret="UeqHipiUlv" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-489-5580-9.jpeg229344En poc temps, el nom de Ruth Tormo ha començat a sonar amb força en el llibre per a infants i joves en català, després que ens van arribar dues obres seves amb un guardó important sota el braç: Quina tocada de nassos! (Barcanova, 2018), premi Guillem Cifre de Colonya, i Sense codi de barres (Fanbooks, 2020), premi Ramon Muntaner. A Què hi tens al cap, Lis? ens presenta una nena a punt de fer dotze anys que pertany a una nissaga d’inventors. Fa tard per estrenar-se com a inventora i es troba sota una pressió cada cop més intensa. Tot de preguntes sobre la seva capacitat o incapacitat per inventar s’apleguen al seu cap, alhora que descobreix una mena de misteri que ha acompanyat les dones de la seva família al llarg dels anys. El plantejament de l’obra és molt clar; el context, coherent, i l’elenc de personatges, un pèl massa ampli. Aquest aspecte s’afegeix al fet que, per donar cos a la novel·la, se suma a l’argument un viatge galàctic que té la missió de desemmascarar el misteri. El desenvolupament es fa més complex i s’allarga en excés, d’una manera plana. És en el primer nus, en aquest intent de crear un invent per part de la protagonista, que la coherència i l’interès se sosté, tot i que el desenllaç és previsible en molts moments. Amb el viatge galàctic, aquesta coherència trontolla i la història s’impregna d’inversemblança, amb uns infants que, com en tantes altres obres, se’n surten amb relativa facilitat davant de dificultats importants i de mons gestionats per adults. La novel·la té ingredients destacats, com ara l’humor que embolcalla diverses escenes, però es mostra irregular en el desenvolupament. TORMO, Ruth Barcanova