1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="AhEiXUghFl"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/que-samaga-al-cel-de-nit/">Què s’amaga al cel de nit?</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/que-samaga-al-cel-de-nit/embed/#?secret=AhEiXUghFl" width="600" height="338" title="«Què s’amaga al cel de nit?» — Ibbycat" data-secret="AhEiXUghFl" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17374-94-5.jpg800798Ens trobem davant una nova obra d’Aina Bestard que demana altra vegada la interacció de qui la mira i llegeix. El llibre necessita una font de llum directa per extreure’n tot el suc (la llanterna d’un terminal mòbil pot resultar ideal). Tot i que els textos són de Mireia Trius, Bestard es mostra com a autora a la portada. Cada doble pàgina ens mostra l’estança d’alguna casa (un total de vuit) de diferents zones del món, més o menys reconeixibles per la iconografia, i identificades per la mosca que ens presenta el lloc, el país i la data a cada doble pàgina. A cada espai hi ha una finestra que s’obre amb solapes i deixa veure una constel·lació. A partir d’una petita endevinalla, intentarem descobrir quin animal molt relacionat amb l’entorn presentat s’amaga en aquest conjunt d’estrelles. Per veure l’animal, caldrà posar la pàgina a contrallum i així la forma apareixerà màgicament. Aquest joc de contrallum condiciona la il·lustració, ja que per permetre que es vegi l’animal cal que a la pàgina següent hi hagi una gran superfície de blanc. A vegades, això fa que la il·lustració se’n ressenti una mica i que aquest espai sigui un xic molest. Aquest és un altre motiu pel qual les pàgines són tan gruixudes, perquè han de ser dobles i fortes. El fons de les pàgines és blau fosc, representant la nit, i les formes les veiem en blanc. Bestard repeteix la fórmula que tants èxits li ha reportat, el joc de descobrir. La seva plàstica provinent del disseny s’aplica a uns llibres que mostren un temps contingut que connecta amb el lector i la seva acció. Un llibre per mirar i mirar. Ens perdem en les línies i punts creats per l’artista, que genera formes amb el que sembla un dibuix automàtic, orgànic, que creix traç a traç d’una manera que recorda representacions ancestrals. Bestard desenvolupa uns espais buits que contenen espai i temps tot i la seva quietud, i que han estat, són i seran viscuts tot i que quasi no veiem qui els habita, i que proposen una vivència abstracta, que interroga i potser incomoda pel seu hieratisme i una fredor subjectiva. I per això ens agrada, perquè ens permet imaginar més enllà del que veiem, ja que genera curiositat i ens implica. TRIUS, Mireia Aina Bestard Zahorí Books