1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="enTEWj4sep"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/que-ve-el-cometa/">Que ve el cometa!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/que-ve-el-cometa/embed/#?secret=enTEWj4sep" width="600" height="338" title="«Que ve el cometa!» — Ibbycat" data-secret="enTEWj4sep" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/9788412438253.jpg541800Tot i el valor indiscutible de la figura de Tove Jansson (Helsinki 1914-2001) i la repercussió que la seva obra ha tingut en l’àmbit internacional, les històries dels Mumin no han acabat de fer-se un lloc en el mercat editorial català. La Galera va provar-ho l’any 2011 editant dues novel·les i alguns títols per petits lectors. I més tard, al 2014, Coco Books va apostar per editar part de les seves tires còmiques i alguns àlbums. Aquesta vegada és L’Altra Tribu qui agafa el relleu i no ho fa de qualsevol manera. La separata de gran format que ha publicat com a presentació de tot el projecte mostra una voluntat que va més enllà d’editar les obres de narrativa dels Mumin. En tot aquest treball documental que inclou un context històric, una anàlisi de l’obra i un quadre cronològic, s’hi endevina el desig de donar a conèixer la dimensió i el valor d’aquesta gran autora finlandesa i de posar-nos-ho fàcil als mediadors. Que ve el cometa! es publica per primera vegada l’any 1946 i, tot i que realment és el segon llibre de la sèrie, té molt sentit entrar al món dels Mumin des d’aquesta aventura. Per què? Doncs perquè és dels llibres més rodons i també perquè fa un desplegament de personatges i temes molt representatiu de l’essència de l’univers Mumin. En el moment de la seva creació acabava d’esclatar la Segona Guerra Mundial i l’autora volia escriure un relat fantàstic i acollidor que servís de refugi. Jansson va partir dels trols de la mitologia nòrdica però transformats en uns éssers afables i carismàtics. Inspirada també pel moment històric, va imaginar l’arribada d’un cometa que podia destruir-ho tot, com una metàfora de la guerra o, fins i tot, com una bomba atòmica. Malgrat el neguit i la dificultat de sobreviure a una gran catàstrofe natural, el to de la història és positiu i alegre i aquesta és la grandesa de la prosa de Tove Jansson: no només no defuig els temes complexos o emocionalment potents pels lectors infantils sinó que els aborda a partir de la lògica d’uns personatges que creuen en l’hospitalitat, la comunió amb la natura i el respecte per a tot ésser viu, sigui quina sigui la seva aparença. L’obra de Tove Jansson és única, difícil de classificar i, encara que pot desconcertar d’entrada el lector actual, és atemporal i funciona. Podríem dir que, a la Vall dels Mumin, s’hi trobaran a gust, per exemple, els lectors de Janosch o de Lobel. I també lectors de totes les edats, perquè darrere de cada personatge, la mare Mumin, Snif o Snusmumrik, hi ha una mica de cada un de nosaltres. L’editorial ha fet la seva feina, ara cal que fem circular l’obra i acompanyem la seva descoberta amb seguretat i confiança. JANSSON, Tove Carolina Moreno L'Altra Tribu