1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="tDMoAgjgdj"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/que-venen-els-gegants/">Que vénen els gegants!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/que-venen-els-gegants/embed/#?secret=tDMoAgjgdj" width="600" height="338" title="«Que vénen els gegants!» — Ibbycat" data-secret="tDMoAgjgdj" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-661-3753-9.jpg691800Antoni Dalmases, sempre atent a l’adequació dels seus textos a la competència lingüística dels lectors, desplega una petita trama emmarcada en la festa major, i ho fa amb un vocabulari acurat i comprensible en un text rimat, una forma especialment encertada per a aquesta temàtica. La protagonista és la Noemí, i el fil conductor, la por que li inspiren els gegants i els capgrossos. La nena surt a passejar tota sola i s’immergeix en l’atmosfera de festa i gatzara que regna als carrers. L’eufòria i l’alegria inicials es transformen en por quan s’adona que el programa preveu la sortida dels gegants. Buscant un lloc on amagar-se, acaba envoltada de caps enormes de cartró que encara l’espanten més. Finalment, un geganter surt al seu rescat i, a més, li desvela el secret d’aquestes figures antropomorfes en fer-li emprovar un dels caps, amb la qual cosa la Noemí deixa de tenir por. Amb aquest llibre, es veu ampliat l’espai que l’editorial dedica a la cultura popular, amb tots els ingredients que caracteritzen una festa major, com ara la cercavila i el correfoc, a més dels ja esmentats al paràgraf anterior. En general, el text està força ben travat, amb unes rimes enginyoses i encomanadisses, tot i que en alguns passatges es té la sensació que els apariats estan un pèl forçats. El relat de les imatges està plantejat de forma que, sense excepció, es disposa a dues pàgines, i els dibuixos s’imposen amb molta rotunditat. Construïdes gairebé en tots els casos sobre fons blanc, el traç és gruixut, i estan acolorides donant l’efecte d’acabat amb ceres. En definitiva, són unes il·lustracions en sintonia amb el text, amb un llenguatge visual molt entenedor. DALMASES I PARDO, Antoni Marta Altés Editorial Cruïlla