1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="5KOYKppTxO"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/questim-aton/">Questim-Aton</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/questim-aton/embed/#?secret=5KOYKppTxO" width="600" height="338" title="«Questim-Aton» — Ibbycat" data-secret="5KOYKppTxO" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-14-03249-7.jpg517800La història de l’antic Egipte pot ser contada de moltes formes i maneres. Una d’aquestes és com decideix fer-ho Enric Lluch a Questim-Aton: en clau d’humor però sense prendre-li a la narració cap element que pugui desnaturalitzar-ne la credibilitat, malgrat que el lector adverteix ràpidament que les peripècies del nou faraó d’Egipte, que dona nom al títol d’aquesta novel·la, formen part d’un món creat i novel·lat pel mateix Lluch. El que més destaca d’aquesta narració és, en primer lloc, l’humor, que enganxa el jove lector a una narració viva, i en segon lloc, el llenguatge viu, ple d’expressions i dites valencianes, que doten la història d’una agilitat que propicia que l’acció sigui efectiva. Questim-Atom és el nou faraó d’Egipte, que no pot ser nomenat faraó fins que la faraona barbuda, que acaba de morir, no hagi estat venerada amb cerimònies que semblen interminables. Una vegada Questim-Aton accedeix al tron, es rodeja de Sescriure, l’escriba que l’acompanyarà a tot arreu i que només té una missió: escriure als papirs totes les gestes del nou faraó, que Lluch relata en capítols de no més de sis planes. Les il·lustracions d’alguns d’ells, a càrrec de Javier Lacasta, són destacables, com la que trobem al capítol 12 –Cap a les terres del sud–, en què es pot veure un faraó panxut i amb un cap de meló de tot l’any. La comicitat gràfica no pot ser més explícita. Es tracta d’una novel·la breu, de no més de 140 pàgines, però que no deixarà indiferent a qui vulgui passar bones estones amb un emperador decidit, una mica maldestre, però que amb les seves decisions, encertades o no, sap guiar el seu poble fins al final dels seus dies. Sens dubte, una novel·la molt recomanable per al públic adolescent. LLUCH, Enric Javier Lacasta Llácer Edelvives