1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="WJBPHw7xZw"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/qui-ha-estat/">Qui ha estat?</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/qui-ha-estat/embed/#?secret=WJBPHw7xZw" width="600" height="338" title="«Qui ha estat?» — Ibbycat" data-secret="WJBPHw7xZw" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9101-486-7.jpg774800Jaume Copons i Gusti firmen aquest divertiment pensat per a infants que en el seu recorregut lector tot just s’entrenen en la lectura de la imatge. És un llibre joc que es basa en l’observació atenta, ideal per compartir, crear hipòtesis i generar converses. L’argument és simple: en una família de sis germans, la Rosa, la petita, sempre és acusada de tot. Ara, però, està disposada a obrir bé els ulls per descobrir qui és el responsable de cada malifeta. Després de quatre pàgines de plantejament del conflicte i instruccions, comença el joc. Els autors imaginen onze casos a resoldre. Per cada un, una doble pàgina i tres escenes: a l’esquerra, la imatge de la Rosa amb l’enunciat del cas; a la dreta, la imatge dels germans en acció que ens cal observar a la recerca d’una pista. I, finalment, una pestanya que cal estirar per comprovar si hem encertat el culpable. Els casos plantejats tenen un grau de dificultat que varia entre l’evident i la sorpresa i es mouen tots dins l’àmbit familiar i domèstic. Es tracta d’escenes que els infants reconeixeran ràpidament: una paret guixada, un lavabo inundat, una xocolata desapareguda a la cuina, una guerra de coixins… Des del punt de vista visual, Gusti utilitza una línia negra de traç ràpid, pintant amb ceres i colors, tot amb un aire de dibuix infantil, desenfadat i dinàmic. Se centra sobretot en la figura dels personatges, destacats i aïllats sobre el blanc de la pàgina, per fer més fàcil el joc d’observació. És un llibre que a escoles i biblioteques segur que tindrà molt d’èxit. Malgrat això, quan llegim Qui ha estat? es fa difícil no recordar el llibre d’Olivier Tallec Qui Què Qui (BiraBiro, 2015), i en la comparació és quan se’m generen alguns dubtes. Pel que fa a l’adequació del format, no resulta un pèl aparatós, el Qui ha estat?, com a objecte? Mida, pes, fulls de cartró gruixut i pestanyes, estan prou justificats? Tinc la sensació que la proposta de Tallec no només s’ajusta més formalment a la necessitat real dels lectors, sinó que és un llibre que genera més recorregut, que permet segones i terceres lectures.   COPONS, Jaume Gusti Combel