1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="z5UfxyTYPM"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/qui-ha-matat-el-meu-peluix/">Qui ha matat el meu peluix?</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/qui-ha-matat-el-meu-peluix/embed/#?secret=z5UfxyTYPM" width="600" height="338" title="«Qui ha matat el meu peluix?» — Ibbycat" data-secret="z5UfxyTYPM" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-140-2844-5.jpg598800Que ningú s’esgarrifi davant d’un títol tan agressiu! Perquè això no és el que fa la protagonista d’aquesta narració, presentada amb lletra lligada i generoses il·lustracions que desborden la pàgina. Al contrari, des del moment de llevar-se al matí, la petita Eva agafa la seva lupa i es disposa a esbrinar qui ha comès una malifeta semblant. A poc a poc, pas a pas, prenent nota de totes les possibles pistes, i només en el curt trajecte que va des de la seva cambra fins a la cuina, aquesta detectiu novella descobrirà i castigarà com pertoca el culpable. Els lectors d’aquesta peripècia casolana també podran acompanyar les accions de la protagonista a poc a poc, pas a pas, i comprovar si són tan eixerits com ella. És a dir, es tracta d’un relat textual i força visual que implica el lector o lectora i en posa a prova la perícia. Hi ha il·lustracions a doble plana, totes a sang (però no patiu, això és una manera de descriure els marges de la imatge, ja que de sang no en surt ni una gota en tota l’aventura!), i a pàgina sencera, tan enganxades l’una a l’altra que, a vegades, amb el plec, es confonen. En aquestes imatges és de bon fer trobar més detalls dels que se citen al text, per subratllar la situació i el seu context. Totes són amables, de formes arrodonides i simpaticones, i amb jocs de perspectiva força reeixits. En resum: una història amable, gens complicada i d’una creativitat correcta. ALAYRACH, Miquel Ana Zurita Edelvives Comunitat Valenciana