1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="a2lZSHNUPV"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quin-cap/">Quin cap!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quin-cap/embed/#?secret=a2lZSHNUPV" width="600" height="338" title="«Quin cap!» — Ibbycat" data-secret="a2lZSHNUPV" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9975-711-7.jpg300429Ricard Ruiz Garzón, periodista, professor, assessor editorial, crític literari i autor de llibres per a adults, entre d’altres, després d’haver publicat El mejor regalo del mundo l’any 2010 (Pirueta Editorial), ha reprès l’escriptura de llibres adreçats a joves i infants amb la sèrie «Guardians de somnis», de la qual ja han aparegut dos volums, amb un nou títol, Quin cap!, editat per Pagès Editors a la col·lecció Nandibú. Quin cap! és una història d’animals de granja i barrets, de desaparicions més o menys misterioses i de bons sentiments, escrita en vers i il·lustrada amb molta gràcia i eficàcia, amb un repertori detallat de tipus de barrets. Escriure una història rimada no és fàcil i sovint obliga a contorsions lingüístiques no sempre ben resoltes. I aquest és el cas: frases massa llargues, cacofonies de vocals obertes i tancades, i puntuació que no facilita la lectura. Pel que fa al  lèxic i a la sintaxi, trobem construccions i maneres de dir que són en realitat calcs semàntics —«fins que a l’estona arriba la calma», «s’apuja lluny la barretina», «m’aixeco el barret»—, confusions entre «treure» i «prendre»…  Llàstima d’aquesta falta de rigor lingüístic. Per cert, les editorials han decidit prescindir dels correctors? Hi ha algú que faci la ullada final abans d’imprimir? RUIZ GARZÓN, Ricard Pedro Rodríguez Pagès