<?xml version="1.0"?>
<oembed><version>1.0</version><provider_name>Ibbycat</provider_name><provider_url>https://www.ibbycat.cat/es/</provider_url><author_name>Webico</author_name><author_url>https://www.ibbycat.cat/es/author/webico/</author_url><title>Quin dia tan b&#xE8;stia! - Ibbycat</title><type>rich</type><width>600</width><height>338</height><html>&lt;blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="RdiBWy7oCo"&gt;&lt;a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quin-dia-tan-bestia/"&gt;Quin dia tan b&#xE8;stia!&lt;/a&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quin-dia-tan-bestia/embed/#?secret=RdiBWy7oCo" width="600" height="338" title="&#xAB;Quin dia tan b&#xE8;stia!&#xBB; &#x2014; Ibbycat" data-secret="RdiBWy7oCo" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;script&gt;
/*! This file is auto-generated */
!function(d,l){"use strict";l.querySelector&amp;&amp;d.addEventListener&amp;&amp;"undefined"!=typeof URL&amp;&amp;(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&amp;&amp;!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i&lt;o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i&lt;a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&amp;&amp;(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3&lt;(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r&lt;200&amp;&amp;(r=200),s.height=r):"link"===t.message&amp;&amp;(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&amp;&amp;n.host===r.host&amp;&amp;l.activeElement===s&amp;&amp;(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r&lt;s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document);
//# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js
&lt;/script&gt;
</html><thumbnail_url>https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-949110-1-9.jpg</thumbnail_url><thumbnail_width>340</thumbnail_width><thumbnail_height>340</thumbnail_height><description>Quin dia tan b&#xE8;stia! de Mary Rodgers (Nova York, 1931-2014) va publicar-se per primera vegada als Estats Units l&#x2019;any 1971 amb el t&#xED;tol Freaky Friday. La novel&#xB7;la es va convertir en tot un fenomen, va rebre premis importants, es va&#xA0; traduir a diferents lleng&#xFC;es i va ser adaptada al cinema en diverses ocasions. L&#x2019;any 1982 va apar&#xE8;ixer a la col&#xB7;lecci&#xF3; &#xAB;L&#x2019;Esparver&#xBB; de La Magrana amb traducci&#xF3; de Maria Ant&#xF2;nia Oliver, i ara es reedita dins &#xAB;L&#x2019;Altra Tribu&#xBB; amb una revisi&#xF3; signada per la mateixa editorial. &#xC9;s dif&#xED;cil analitzar objectivament aquesta obra perqu&#xE8; forma part dels primers llibres que vam llegir tota una generaci&#xF3; d&#x2019;adolescents, en un moment en qu&#xE8; la literatura juvenil comen&#xE7;ava a existir com a tal. Rodgers va ser una de les autores que, dins el g&#xE8;nere realista, va saber introduir amb molt d&#x2019;encert un toc de fantasia i, sobretot, d&#x2019;humor. Una l&#xED;nia, la del realisme fant&#xE0;stic, que despr&#xE9;s tan b&#xE9; conrearien autores de casa com Maite Carranza i Anna Manso. L&#x2019;argument, malgrat que ara pot semblar molt vist, estava molt ben trobat: l&#x2019;Annabel es lleva i descobreix que viu dins el cos de la seva mare. Lluny d&#x2019;espantar-se, comen&#xE7;a a imaginar el munt d&#x2019;experi&#xE8;ncies que podr&#xE0; viure en el m&#xF3;n adult. Aquesta situaci&#xF3;, narrada en primera persona, amb la veu fresca i directa de l&#x2019;Annabel, genera un munt de malentesos, moments esbojarrats i di&#xE0;legs divertid&#xED;ssims, que converteixen aquesta obra en un cl&#xE0;ssic de la com&#xE8;dia. I no en tenim gaires! El gran dubte en aquests casos &#xE9;s saber si la novel&#xB7;la ha envellit b&#xE9; i pot continuar divertint els joves d&#x2019;avui. En comparaci&#xF3; a l&#x2019;obra tamb&#xE9; recuperada per &#xAB;L&#x2019;Altra Tribu&#xBB; Quan un toca el dos, diria que al llibre de Rodgers li pesen m&#xE9;s els anys. Principalment perqu&#xE8; es basteix sobre la quotidianitat d&#x2019;una casa, i mostra un model familiar i de g&#xE8;nere molt allunyat del present. Ara b&#xE9;, si els nostres joves fan l&#x2019;exercici d&#x2019;imaginar-se les interioritats d&#x2019;una fam&#xED;lia dels setanta, crec que no tindran problema per passar-ho b&#xE9; al costat de l&#x2019;Annabel. Al cap i a la fi, hi ha una cosa que no ha canviat gens: la gran dist&#xE0;ncia que separa la mirada adolescent i la mirada adulta. RODGERS, Mary Oliver, Maria Ant&#xF2;nia L'Altra Editorial</description></oembed>
