1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="svTGdrKqeJ"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quina-historia-mes-bestia-minimoni/">Quina història més bèstia, Minimoni!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quina-historia-mes-bestia-minimoni/embed/#?secret=svTGdrKqeJ" width="600" height="338" title="«Quina història més bèstia, Minimoni!» — Ibbycat" data-secret="svTGdrKqeJ" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/quina-historia-mes-bestia-minimoni.png261397Rocío Bonilla utilitza el seu popular personatge de la Mini Moni per fer una versió pròpia de la llegenda de Sant Jordi. Però, podem assegurar que Quina història més bèstia. Mini Moni! és una versió? En el llibre, l’autora explica la llegenda tal com s’ha explicat sempre. De sobte i en alguns moments del relat, atura la narració per fer alguns incisos i donar pas a la Mini Moni que, al costat dels seus companys d’escola, trien la llegenda per representar-la a l’escenari a final de curs i és, en aquests incisos, que ella i els seus companys reflexionen sobre el contingut de la llegenda: si calia matar el drac, si és necessari que un príncep salvi a una princesa, si els dracs són dolents… i és per això que s’adrecen a la biblioteca per investigar-ne l’origen, i al costat de la bibliotecària proclamen una mena d’al·legat reflexiu sobre els clàssics, l’època i el context en el qual es van crear i escriure, i el respecte que hauríem de mostrar envers els mateixos… Si bé el continent del llibre, el format i la presentació és impecable, no es pot dir el mateix de la proposta narrativa, que genera alguns dubtes. Bonilla narra la història tal qual ha estat sempre, i més que una versió com tantes n’arriben darrerament, l’obra que ens presenta esdevé una reflexió al voltant del contingut dels clàssics i del tractament que en fem a l’actualitat. I això treu força, ritme i particularitat a la història narrativa que arriba al lector. I un dels aspectes que grinyola, és que en l’elenc de personatges de l’escola, i companys de la Mini Moni, hi figura un drac -que apareix a altres històries de la sèrie-, tranquil i bo, que en l’obra, i pel que s’observa a la il·lustració, acaba fent el paper de princesa. És una picada d’ullet simpàtica, però que descol·loca al lector per ser una mica incoherent en el grup de companys d’una classe que sembla sortida de la realitat. Rocío Bonilla Rocío Bonilla Animallibres