1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="qZUQwFjqAH"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quina-molestia-dinsectes/">Quina molèstia d’insectes!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quina-molestia-dinsectes/embed/#?secret=qZUQwFjqAH" width="600" height="338" title="«Quina molèstia d’insectes!» — Ibbycat" data-secret="qZUQwFjqAH" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9788491457787.jpg8691000Els dibuixos d’Emily Gravett ens han acompanyat en lectures tan plaents com «L’illa dels murmuris» de Frances Hardinge o «Els imaginaris» d’A.F. Harrold, però també ens ha corprès en el seu rol d’autora total amb magnífics àlbums com «Més!» editat per Cruïlla i actualment descatalogat (aprofito per demanar-ne – si us plau, si us plau, si us plau– la seva reedició en català). Gravett és una d’aquestes artistes justament guardonades, que destaquen per l’equilibri entre el manteniment d’un traç característic i l’adaptació acurada de l’estil pictòric a les atmosferes narratives que ha d’il·lustrar, però que a l’hora de confeccionar els seus propis llibres sembla haver trobat una fórmula que li és còmode, on animals de mirada expressiva en són habitualment els protagonistes. És en aquesta faceta que s’inscriu «Quina molèstia d’insectes», una història que desplega el seu to des de la dedicatòria, en forma de disculpa a tots els insectes que l’autora ha aixafat en la seva vida. La narració, de text rimat força irregular, s’inicia quan el teixó (personatge que ja coneixem dels seus llibres «Net i polit» i «¡Demasiadas cosas!», i que en manté l’esperit) és molestat per una mosca mentre llegeix un llibre de receptes de cuina. Davant dels brunzits i zumzeigs d’aquestes petites voladores tots els animals del bosc es confabulen per atrapar com més bitxos millor. En conseqüència, es quedaran sense fruits per les seves receptes i detecten que el bosc està força més brut que de costum. És així com s’assabenten del servei que els insectes ofereixen a l’ecosistema i els alliberen. Si bé és cert que l’argument peca de prendre una direcció massa unívoca en què s’informa els infants de la importància d’aquestes petites bestioles, ens regala certes bonances, com ara la doble pàgina dels animalons atrapats en els pots de vidre, que excel·leix en el seu detallisme en les miniatures i en la riquesa lèxica que ens ofereix per anomenar amb concreció tots els insectes que hi apareixen. O la identificació amb sensacions molt pròpies de la infància per la sensibilitat al món que ens envolta, com ho pot ser les pessigolles de les potetes d’una formiga que puja cama amunt. A les guardes hi trobem sis receptes de cuina que ens poden guiar sobre l’edat a qui va dirigida la publicació: infants entre els 2 i els 5 anys. El receptari s’adequa a una dificultat mínimament creixent i a productes i utensilis fàcils de trobar i manejar. Quant a l’edició de Picarona, trobem una coberta brillant que desentona una mica amb el caliu que vol transmetre Emily Gravett i una tipografia un pèl petita però ben integrada en la composició. En definitiva, aquesta no és l’obra més destacable de l’autora, però sí que pot ser una porta d’entrada al seu univers i a la descoberta d’una trajectòria que val la pena tenir en compte a l’hora de nodrir la biblioteca escolar o familiar. Emily Gravett Lidia Bayona Mons Emily Gravett Picarona