1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="WTkMFPaEa2"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quina-pinta/">Quina pinta!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quina-pinta/embed/#?secret=WTkMFPaEa2" width="600" height="338" title="«Quina pinta!» — Ibbycat" data-secret="WTkMFPaEa2" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-479-3660-1.jpeg789800Aquesta és la història de la Carola, que deu el nom als seus cabells arrissats, semblants a una escarola. La nena està ben tranquil·la mentre la cabellera li va creixent. Bé, està tranquil·la fins que algú la vol pentinar, perquè té molta i molta por de les pintes i de tots els elements que vulguin «arreglar» el seu intocable cap. Així doncs, els cabells li van creixent i els problemes també, ja que dintre dels seus cabells s’hi van amuntegant tot un munt de coses inversemblants: una zebra, una guitarra, un patinet. La seva vida comença a ser diferent de la dels altres, més complicada, fins que un dia decideix tallar-se els cabells. Un text d’Eva Santana divertit, sense cap altra pretensió que jugar amb el fet que a alguns infants els terroritza passar per la perruqueria, amb tocs d’humor d’allò més surrealista. El llenguatge s’adapta a aquesta idea, i és directe i sense gaires filigranes. Les il·lustracions de Kim Amate disten molt de les que, per exemple, va fer per a L’abella de més o Els tres animals, de Takatuka. Aquí fa servir el llapis per crear la línia i el color amb tècniques a l’aigua i una mínima punta seca. Un art final, potser, massa immediat i arbitrari en algun moment. Les composicions i la narrativa visual tampoc no són gens clares en algunes de les imatges, especialment en aquelles on es força un espai per encabir el text. L’artista però, crea una protagonista pèl-roja amb força personalitat, i genera, també, situacions enginyoses, esbojarrades i divertides, d’acord amb l’esperit del text. Les imatges, a més, aporten altres informacions que no apareixen a l’escrit, cosa que fa més rica l’experiència lectora. És segell de la col·lecció introduir alguna paraula o frase en lletra de pal i negreta. En aquest cas potser atabalen, perquè les imatges ja són prou dinàmiques. Nota: Les il·lustracions són detalls de les senceres. SANTANA, Eva Kim Amate Baula