1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="JMb5WBj8eK"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quins-embolics-miquel/">Quins embolics, Miquel!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/quins-embolics-miquel/embed/#?secret=JMb5WBj8eK" width="600" height="338" title="«Quins embolics, Miquel!» — Ibbycat" data-secret="JMb5WBj8eK" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-96569-70-6.jpg140140En Miquel és un nen que fa quart de Primària que, en tres monòlegs, explica tres anècdotes de la seva vida escolar generades per la seva imaginació i la dels companys. La gràcia de les situacions rau en la relació que estableix amb els adults i en els seus comentaris suposadament ingenus, que és possible que facin riure més als grans que als destinataris del llibre. El conjunt, però, fa de bon llegir pel to amb què està narrat, perquè són tres històries independents i perquè tot plegat només té 70 pàgines. Pau Joan Hernández ha demostrat sobradament les seves possibilitats, però en aquesta ocasió ha optat per oferir-nos una obra menor, d’extensió i de propòsit, sense més pretensions que fer passar una estona entretinguda. El resultat és correcte i creiem que podem esperar més d’ell. Pel que fa a les il·lustracions, accessòries com és habitual en aquests llibres, cal fer notar que el retrat que se’ns fa del protagonista no s’adiu amb l’edat suposada, ja que sembla molt més gran i això crea una (lleu) distorsió en les expectatives de lectura. HERNÀNDEZ, Pau Joan Isaac Bosch Ed. del Pirata