1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="omgB85UQxC"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ramir-el-boxejador/">Ramir el boxejador</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ramir-el-boxejador/embed/#?secret=omgB85UQxC" width="600" height="338" title="«Ramir el boxejador» — Ibbycat" data-secret="omgB85UQxC" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17497-04-0.jpg800768La força no és el millor camí per arribar a una determinada finalitat. Aquest pot ser un dels missatges que Ramir el boxejador i el seu autor, Lirios Bou, semblen voler transmetre. En Ramir és fill d’una gran saga de familiars boxejadors i boxejadores. Tothom n’espera que doni continuïtat a aquesta tradició familiar i esdevingui un gran campió. A ell no li fa res, però la seva concepció del que hauria de ser un combat i com portar-lo a terme dista molt de la que se n’espera. Abans del primer combat, els seus pares li regalen uns guants de boxa que porten l’herència de molts èxits familiars. En Ramir, però, farà una forta abraçada al seu contrincant i perdrà el combat, cosa que deixarà trista la seva família. En Ramir, doncs, haurà de pensar com enfrontar-se a un combat respectant al mateix temps les seves conviccions. Així que pensa i pensa fins que troba unes solucions ben curioses i imaginatives per poder guanyar combats sense emprar la violència: ja veureu si se’n surt! Un llibre amable, i quasi necessari, que, amb humor i sense ser alliçonador, ens permet extreure les nostres pròpies conclusions. El text, clar i concís, neda bé dintre de les il·lustracions, d’una manera clàssica i amb una tipografia molt adient. Text i il·lustracions, quasi sempre a sang, respiren, i generen ritme gràcies al constant canvi de colors de fons; de tant en tant s’empra el blanc per ajudar a millorar la narrativa visual. L’art final és totalment digital i les formes apareixen directament a partir del color; fins i tot les línies de contorn, que van apareixent i desapareixent a conveniència. Es fa servir una molt atractiva gamma de colors basada en els terra i els verds que combinen a la perfecció. El llibre és un cant a no jutjar per les aparences, a creure en els ideals, a gaudir de les arts, a reivindicar la diferència, a rebatre idees preconcebudes del gènere. Ramir el boxejador, colpeja fort… amb amor. Booktràiler BOU, Lirios Maria Rossich Lirios Bou Andana Editorial