1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="6R1FGyoaW5"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/realitat-viral/">Realitat viral</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/realitat-viral/embed/#?secret=6R1FGyoaW5" width="600" height="338" title="«Realitat viral» — Ibbycat" data-secret="6R1FGyoaW5" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9788413589183-900x1314.png9001314Serem sincers i començarem enunciant un llistat de peròs, elaborat amb les primeres impressions resultants de fullejar aquest llibre. L’estètica de la coberta, així com la postura i el posat del sinistre personatge que hi apateix, semblaven ja d’entrada proposar un diagnòstic de certa prevenció. Un diagnòstic confirmat per la fullejada inicial, que incloïa, pel cap baix, un glossari per a boomers (jo mateix: un centenar de termes!),  així com el recurs habitual de les pantallades de WhatsApp per reproduir converses entre joves. Afegim-hi també un altre que no havíem vist tant: intercalar codis QR amb una certa freqüència, convidant a buscar informació extra, real, sobre el que s’esdevé a les pàgines del llibre. La lectura apressada del text de contracoberta, però, ens va inocular el virus del dubte ja que… efectivament, no sempre pots jutjar un llibre per la seva coberta, ni a la llum esbiaixada dels propis prejudicis. Ras i curt: aquest desplegament tècnic, magistral i perfectament motivat, sosté una història potent, amb uns personatges molt ben delineats, capaç de submergir el lector/a en la inquietud, ja que sap que llegeix ficció, sí, però versemblant. L’Ari, estudiant modèlica de 2n de Batxillerat, té un alter ego actiu a les xarxes: Corona Boreal, experta en urbex (sí, busqueu el terme, com jo) i, conseqüentment, activista social. Quan una noia del seu institut desapareix d’un dia per a l’altre, l’Ari desplega els seus coneixements, la seva intuïció, la seva ètica personal i els seus recursos tècnics i humans (incloent-hi l’enamorat Hass i el genial Xus, que no té filtre ni en necessita) per localitzar ràpidament la desapareguda. Tal com la protagonista sospitava, la desaparició no sols era voluntària, sinó que reprenia i responia a un repte viral més, un que implica fer-se fonedís durant 48 hores. El que sobta al particular trio investigador és la resposta violenta de la noia. I així es desvela alguna cosa fonamental en la història: els reptes difosos i copiats arreu només són la punta de l’iceberg, i tenen un rerefons fosc. L’única forma de treure’n l’entrellat serà implicant-s’hi personalment, tot i el perill palès. És en aquest punt que l’autor desplega el seu mestratge de guionista (costa no imaginar una rèplica audiovisual d’aquesta novel·la!), ja que transmet desfermadament al lector/a angoixa. La inquietud de comprovar l’atac descarnat d’un desconegut a través de la xarxa. El terror cec de les conseqüències de no fer cas a qui t’assetja. L’horror i l’absurditat que traspuen els reptes a assumir i els llocs on s’esdevenen. Aquesta novel·la, mereixedora del Premi Carme Miquel de Narrativa Juvenil, posa damunt la taula la naturalesa no sempre inòcua i intranscendent dels reptes virals, les intencions velades i nocives d’alguns i, per damunt de tot, la necessitat de regulació de l’accés a la xarxa i la magnitud del treball educatiu previ. Ens han semblat d’una claredat i d’una lucidesa magnífiques les dues darreres pàgines, amb un títol significatiu (Manifest), i amb una frase final per emmarcar: «Des de hui ja no aspire a ser viral, em conforme simplement a ser real.» Significatiu que qui la subscrigui opti per deixar de ser Corona Boreal i quedar-se en Ariadna i prou, que no és pas poca cosa. Joan Carles Ventura Bromera