1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="AmbCasanQO"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/rima/">Rima</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/rima/embed/#?secret=AmbCasanQO" width="600" height="338" title="«Rima» — Ibbycat" data-secret="AmbCasanQO" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-121292-9-8.jpg559800Després del diari de Naïm Batruni publicat el 2022, vegeu l’excel·lent crítica aquí, ara li toca el torn a la seva germana gran, la Rima, una jove adolescent, a punt d’acabar el batxillerat i que està barallada amb la vida. O millor dit: la vida està barallada amb ella. És el que jove lector haurà de decidir segons la lectura que faci del text. El cas és que estem davant d’una noia que no té ganes de fer res. La separació dels seus pares l’ha marcada definitivament. I sembla que només li ve de gust una sola cosa: escriure poemes, que signa com a Mari, és a dir, el seu nom al revés. Aquest exercici d’escriptura creativa l’ajuda a endreçar el seu desgavell mental. Ara bé, la vida l’empeny a descobrir les seves pròpies pors, a adonar-se per què plora com mai ho havia fet per la mort de la seva àvia i a descobrir un passat que l’ajudarà a adonar-se de qui és realment. El llibre està compost de 25 capítols breus de no més de 5 pàgines. L’estil és fresc, directe i, en ocasions, un xic concís. Diem això perquè la lectura que hem fet és com una mena de bombardeig d’idees en ocasions poc travades. En aquest sentit, hi manca una millor connexió entre els capítols no tant per fer una lectura lineal del text, que ja es veu que aquest no és l’objectiu de l’autora, sinó més aviat perquè el lector pugui construir una lectura més pausada d’aquest. L’edició és magnífica, ben cuidada i fantàsticament il·lustrada per Alba Domingo. Cada dibuix, fet amb traços vermells i negres, copsa el desencís de la Rima davant la seva pròpia existència. Un text que valorem positivament i que de ben segur no deixarà indiferent a qui s’atreveixi a llegir-lo. BATRUNI, Rima Alba Domingo Piscina, un petit oceà