1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="fyo5tAiioR"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/rinxols-dor-i-els-tres-ossos/">Rínxols d’Or i els tres ossos</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/rinxols-dor-i-els-tres-ossos/embed/#?secret=fyo5tAiioR" width="600" height="338" title="«Rínxols d’Or i els tres ossos» — Ibbycat" data-secret="fyo5tAiioR" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18558-35-1.jpg577800Olivier Douzou evidencia la seva versatilitat professional amb una gran diversitat estilística. A Rínxols d’Or i els tres ossos, publicat originàriament per MeMo l’any 2011, il·lustra el conte tradicional amb una línia gràfica molt semblant a Lucy (2005) i Super 8 (2005), on també es presentaven jocs visuals tipogràfics, formes elementals i una gamma cromàtica reduïda i contrastada. La coberta, amb la presentació dels protagonistes, ja és una declaració d’intencions del seu sintetisme visual. Personatges, escenaris i altres objectes estan representats per la combinació de formes geomètriques bàsiques i números amb un minimalisme que recorda el constructivisme rus. Douzou tria una paleta significativament reduïda –blanc, negre, vermell i groc– per jugar amb el contrast entre figura i fons i, tot i que a primera vista és difícil desxifrar alguns signes, com la cara del papà os empipat o el plat de sopa, aquest joc visual estimula la percepció activa a través d’ambigüitats, mecanismes que podrien estar inspirats en les obres del dissenyador Lissitzky o en altres reinterpretacions impactants dels contes clàssics de Warja Lavater. Si llegim aquesta versió amb perspectiva contemporània, el paper de la mamà ossa queda neutralitzat entre el papà os, sempre enfadat, i l’os petit que ploriqueja. Al conte tradicional el recurs de la repetició ens ajuda amb la progressió de fets, que podríem representar com a-b-c, però en aquest cas la representació gràfica transmet A-b-C. El pare ocupa sempre tota una pàgina amb la seva ira i amb una tipografia més gran. El fill es construeix amb combinacions numèriques pròpies en diferents posicions i s’expressa amb una característica vocalització. La mare es limita a repetir el que diu el pare, es representa sense boca i inclús es perd pel marge de la pàgina. L’ossa no ens dona cap pista per apreciar-la com a personatge independent dels altres. Uns detalls, probablement inconscients, que es podrien haver reformulat. Agraïm a l’editorial Kalandraka l’acurada edició d’aquest àlbum i la publicació d’un autor que, tot i ser molt reconegut a les fires de Montreuil i Bolonya, és poc present en el nostre mercat editorial. Cal destacar la traducció de Teresa Duran, que supera excel·lentment el repte que comportava traduir els jocs lingüístics de la versió original, on s’introduïen números amb equivalències fonètiques en algunes síl·labes de text, amb la dificultat extra que el petit os papissoteja. DOUZOU, Olivier Teresa Duran Olivier Douzou Kalandraka