1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="ceOv4HyyBh"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/roger-lo-pelat/">Roger lo Pelat.</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/roger-lo-pelat/embed/#?secret=ceOv4HyyBh" width="600" height="338" title="«Roger lo Pelat.» — Ibbycat" data-secret="ceOv4HyyBh" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-489-1967-X.jpg140140En Roger és un nen de dotze anys, fill únic, a qui diagnostiquen la malaltia de Hodgkin, una forma de càncer. La notícia òbviament trasbalsa la seva vida i la dels seus pares, als quals costa d’acceptar que una desgràcia com aquella pugui haver caigut en la seva família. Intenten que el seu fill faci la vida tan normal com sigui possible i l’apunten a una escola d’estiu, on coneixerà una noia, l’Ona, que li trastocarà alguns esquemes. Llàstima que els personatges, especialment els dels joves protagonistes, no estiguin prou ben perfilats i que els nens de dotze anys responguin a plantejaments completament adults i mantinguin diàlegs de persones grans. Això fa que el conjunt de la història perdi tot l’interès i que el lector se’n desentengui. A destacar, també, l’artificialitat que suposa l’adopció del llenguatge políticament correcte en algunes situacions quotidianes. Algú s’ima-gina un monitor d’escola d’estiu dient: «Tots i totes de cara a la paret», com podem llegir en la pàgina 54? Doncs això! PASQUAL I ESCRIVÀ, Gemma. Barcanova