1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="5M8COwaiGm"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/romeu-i-julieta/">Romeu i Julieta</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/romeu-i-julieta/embed/#?secret=5M8COwaiGm" width="600" height="338" title="«Romeu i Julieta» — Ibbycat" data-secret="5M8COwaiGm" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/5233_RomeuiJulieta.jpg236324«El clàssic no és clàssic per ser antic, sinó perquè segueix sent “modern”, “actual”». Aquestes paraules de Joan Fuster tenen plena vigència quan parlem d’una obra universal com és Romeu i Julieta, del dramaturg William Shakespeare (1582-1616), i que, en aquesta ocasió, arriba als nostres dies a través de l’adaptació que ha preparat per a Andana Editorial Pasqual Alapont, un dels escriptors actuals més fecunds del panorama literari valencià. Romeu i Julieta fou escrita majoritàriament en versos blancs. I diem això perquè l’adaptació d’Alapont és en prosa. Una prosa en què brillen, al nostre parer, dos aspectes: el primer són els intensos diàlegs posats en boca dels personatges shakespearians, els quals faciliten que el lector adolescent pugui identificar-se amb els sentiments d’aquests i copsar per què actuen d’una manera determinada. En aquests diàlegs abunden varietats dialectals del valencià, com ara les formes «xe» o «ausades», adjectius com «gilopa» o expressions lexicalitzades com ara «quina xamba». Podem parlar, doncs, d’un llenguatge viu i actual, lluny de formes en desús o que pertanyen a estrats lèxics en demesia cultes. El segon aspecte que volem destacar d’aquesta adaptació és que Alapont sap mostrar els llocs i espais en què Shakespeare va situar magistralment els amors impossibles entre Romeu i Julieta, com ara el cor de Verona i tot el que succeïa en aquesta ciutat a començament del segle XIV, quan el Renaixement emergia amb força a l’Europa Occidental. El lector acompanyarà Romeu, en tots els seus esforços per aconseguir l’amor de Julieta, pels carrers, places i palaus de la ciutat italiana, que fàcilment podrà representar a la seva ment. Una adaptació ben feta per introduir els lectors en la lectura d’un text clàssic i per conèixer les emocions de dos personatges universals que es van rebel·lar contra el destí que els havien imposat. SHAKESPEARE, William NULL Andana Editorial