1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="JRgG8kerHs"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/selfies-al-cementiri/">Selfies al cementiri</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/selfies-al-cementiri/embed/#?secret=JRgG8kerHs" width="600" height="338" title="«Selfies al cementiri» — Ibbycat" data-secret="JRgG8kerHs" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-489-4289-2.jpg200302El flamant premi Barcanova de literatura juvenil té una arrencada i una portada d’allò més suggestives. Una noia té la capacitat de «veure» i d’interactuar amb els morts en un marc incomparable (el cementiri de Malmö) i ho porta amb certa normalitat. Les alarmes se li encenen, però, quan s’adona que l’adorable pretendent de la seva germana és un mort molt viu, que l’únic que pretén és recuperar presència física a través de l’energia que xucla dels altres. La novel·la presenta una taxonomia original d’esperits, gens tètrica però a estones complexa, que agermana joventut eterna i tecnologia actual. Els morts, joves i guapos per sempre, es fan selfies i, esdevinguts vius virtuals, envien whatsapps per seduir els vius que sospiren per ells (i per nodrir-se’n, cal no oblidar-ho). Selfies al cementiri és una història coral, amb capítols que tenen títols anafòrics que avancen continguts. Al nostre entendre el desenllaç es precipita, i aspectes que podrien afegir intensitat i profunditat al relat amb prou feines s’hi insinuen: la capacitat especial d’un dels petits bessons, el rol de la mare morta i el desvelament de la personalitat real de la Rebecka. Per acabar, l’emplaçament tan especial del cementiri d’aquesta ciutat sueca fa que tota l’acció es desenvolupi a Escandinàvia. Però ens preguntem si això no es podria haver aconseguit amb referents culturals i geogràfics més propers. ROCA, Maria Carme Barcanova