1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="biWngEqxPE"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/sense-filtres/">Sense filtres</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/sense-filtres/embed/#?secret=biWngEqxPE" width="600" height="338" title="«Sense filtres» — Ibbycat" data-secret="biWngEqxPE" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-16661-93-0.jpg184274En començar a llegir Sense filtres podríem caure en el parany de pensar que es tracta d’una novel·la que fa un ús efectista de temes que atrauen els joves, com ara l’assetjament, o que usa recursos de moda, com les piulades. Però la seva presència no és sobrera, té sentit en el context estilístic i no és la base sobre la qual es construeix una trama ben pensada, estructurada amb eficàcia i que té una lectura molt més profunda que moltes altres històries que en fan un ús superficial. Com li prediu una estranya veïna, la vida de l’Anton comença a trontollar quan compleix tretze anys. El que havia estat una existència tranquil·la en un entorn familiar i escolar acollidor canvia quan s’enamora d’una professora jove que arriba a l’institut. Tot i que es tracta d’un sentiment platònic, algú li vol mal i fent-se passar per ell assetja la noia fins al punt que ella es planteja denunciar l’Anton. El noi haurà de treure’n l’entrellat amb l’ajuda de tots els que l’estimen. Maria Carme Roca té darrere seu una carrera literària prolífica. En aquest cas, ens sorprèn d’entrada ambientant l’obra a Alemanya, fet que pren sentit ràpidament perquè ens vol parlar, a través del personatge de la Greta, la veïna estrafolària de l’Anton, de la capacitat d’adaptació dels supervivents de l’Holocaust. A més, traça amb ben poc un seguit de personatges secundaris molt ben definits que encaixen a la perfecció dins de la trama. En el cas de l’Anton, l’autora fa un ús molt original del narrador en primera persona, sense filtres i amb una mirada humorística que ens el fa entranyable. Ens trobem, per tot plegat, davant d’una obra molt recomanable pels valors d’honestedat i superació que transmet. ROCA, Maria Carme Jollibre Grup Promotor