1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="DVOG8Y43uo"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ser-un-pirata/">Ser un pirata</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ser-un-pirata/embed/#?secret=DVOG8Y43uo" width="600" height="338" title="«Ser un pirata» — Ibbycat" data-secret="DVOG8Y43uo" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9788410478053-1-900x917.png900917En la literatura infantil dels darrers temps, s’ha donat el cas d’algunes cançons d’allò més populars que una editorial ha decidit transformar en un llibre àlbum. Per posar exemples és el cas de Paf, el drac màgic, o bé, de L’estaca d’en Lluís Llach. D’aquesta pràctica, Nanit n’ha fet la seva línia editorial, i ha convertit cançons més o menys populars en llibres àlbums. Quan aquesta pràctica es fa per sistema, els llibres resultants mostren totes les cares, amb encerts i també desencerts Encara que a vegades es puguin assemblar, literatura i cançons són coses diferents. Si bé, com a cançó un text pot funcionar, esdevenir un èxit i fer ballar i emocionar al públic, pot no passar el mateix quan es trasllada al paper d’un llibre i a més a més d’adreça als primers lectors. És una pràctica que s’entén en cançons que narren històries a vegades molt literàries, però en d’altres que no ho són tant, s’ha de fer mans i mànigues per arribar a un resultat final satisfactori, i que no es vegin les costures d’unes paraules que quan sonen com a cançó no tenen la importància ni la visibilitat que tenen en un llibre. Ser pirata és una cançó del grup El Pony pisador, especialitzat en música folk d’arreu del món, que va repetint una tonada centrada en la possibilitat que un pirata, en un moment o altra, pot perdre una extremitat: en una doble pàgina és el nas; a l’altre, un ull, o en un altre, les dents… una estructura a imatge i semblança de cançons com la d’En Jan petit com balla. El llenguatge és popular, a vegades repetitiu i poc precís, i si bé, com a cançó connecta i fa ballar al públic, com a conte, hi ha grinyols que fan esbatanar els ulls del lector, com per exemple la part en la qual la tonada afirma que al pirata li tallen “un ou!”. Tant l’autor del text com l’il·lustrador fan el que poden per salvar la situació davant del destinatari, un primer lector, tot passant de puntetes sobre l’escena i fent aparèixer uns ocells que tenen una clara relació amb els ous, literalment parlant. El conjunt si bé és correcte en la presentació, deixa un gust més aviat agredolç en els detalls. Pot ser vàlid com a material de promoció del grup, però demostra clarament la diferència entre els dos gèneres i sobretot, la diferència del tipus de públic a qui s’adreça, en aquest cas,  cadascun d’ells. El Pony Pisador Kim Amate Mediterrània