1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="mOm5BGNFEQ"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/serena-i-els-lleons/">Serena i els lleons</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/serena-i-els-lleons/embed/#?secret=mOm5BGNFEQ" width="600" height="338" title="«Serena i els lleons» — Ibbycat" data-secret="mOm5BGNFEQ" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-661-4920-4.jpeg552793Diria, sense por d’equivocar-me, que Serena ha estat una de les novel·les de més transcendència de les escrites per Dolors Garcia Cornellà en la seva extensa i consolidada trajectòria. Ara, nou anys després, ens n’ofereix una continuació, Serena i els lleons, que manté la línia inicial i la qualitat literària, a més d’accentuar les virtuts de la noia protagonista, d’ampliar l’elenc de personatges secundaris i de mantenir amb èxit el fràgil equilibri entre les dades històriques que dibuixen i fan entenedor el context, les vicissituds dels protagonistes i la definició i evolució dels diversos personatges. Serena i els lleons no té un fet tan clar que la vertebri com la primera part –el terratrèmol de 1428, la mort de la mare i el paper cabdal de la Serena en agafar les regnes de la família i tirar endavant–, però té tot de fets diversos –el viatge de la Serena i en Martí a Castellfollit, l’amor de la protagonista, l’accés com a curadora a la cort de la reina Maria, l’acolliment de familiars a casa, la relació amb la infanta Joana…–, i sobretot compta amb la Serena, un personatge principal que es mostra valent, positiu i decidit, una mena de superheroïna propera, amb unes virtuts en diversos aspectes de la seva vida que sovint també li porten problemes i conseqüències greus, i que a vegades en fan trontollar una mica la versemblança. Serena i els lleons és una novel·la històrica, ambientada en la Barcelona del 1428 i 1429, de factura pulcra i minuciosa. Tot i que aconsegueix agilitat i atractiu amb les vicissituds que presenta, en alguns moments el ritme es torna més lent i un pèl feixuc, a causa, de ben segur, dels incisos que descriuen la vida i els costums de l’època. Malgrat això, és una bona notícia que la Serena hagi tornat, i l’accés a la bona literatura que això comporta; que segueixi endavant amb més força de la que ja ens havia mostrat, ara fa nou anys, necessària per seguir captivant joves lectors. I que ho faci acompanyada de les brillants i precises il·lustracions de Jordi Vila Delclòs.    GARCIA CORNELLÀ, Dolors Jordi Vila Delclòs Cruïlla