1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="x4RTrz5SrM"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/set-ratolins-cecs/">Set ratolins cecs</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/set-ratolins-cecs/embed/#?secret=x4RTrz5SrM" width="600" height="338" title="«Set ratolins cecs» — Ibbycat" data-secret="x4RTrz5SrM" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-936843-9-6.jpg140140Hi ha una «Cosa Estranya» allà on viuen set ratolins cecs. Cadascun d’ells farà una expedició i tornarà per explicar què ha esbrinat. El llibre juga amb diferents elements: set ratolins de set colors diferents, set descobertes, una per cada dia de la setmana. La proposta gràfica és sorprenent. La il·lustració s’emmarca dins un espai poc habitual: el fons negre. La concepció és minimalista i la lectura segueix una pauta molt marcada: pàgina esquerra text i ratolins, i pàgina dreta imatge de l’objecte de la descoberta. Un canvi de ritme en l’últim ratolí que, diumenge, «En arribar on era la Cosa… va dir: Ara ho entenc. La Cosa és…» i és aquí on ratolí, text i la Cosa són representats en una imatge a doble pàgina per fer-nos saber el desenllaç final. Ed Young, nascut a Shangai, considera que la filosofia de la pintura xinesa ha influït en la seva obra: «Una pintura sovint va acompanyada de paraules, perquè són complementàries. Hi ha coses que les paraules expliquen més bé que els dibuixos i a l’inrevés, hi ha imatges que les paraules no poden descriure.» Al final, a l’estil de la filosofia xinesa, tenim l’ensenyament moral: «Conèixer una part permet inventar una història bonica, però només la totalitat condueix a la saviesa.» YOUNG, Ed. Anna Gasol Ekaré