1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="LUa4GokXqf"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/si-tu-fossis/">Si tu fossis…</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/si-tu-fossis/embed/#?secret=LUa4GokXqf" width="600" height="338" title="«Si tu fossis…» — Ibbycat" data-secret="LUa4GokXqf" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-479-2971-9.jpg800795Glòria Falcón (Barcelona, 1968), autora del molt interessant Animalari (SD, 2009), fa una proposta poètica que vol ser un cant a la imaginació dels infants. A cada doble pàgina, text i imatge plantegen una pregunta en condicional: «Si fossis un peix… amb qui jugaries?» O «Si fossis una flor… en quin paisatge viuries?» Visualment l’autora opta per una il·lustració de pocs elements: sobre un fons de color canviant, dibuixa amb un punta fina negre l’objecte, o part de l’objecte, a què fa referència el text. Sembla que Falcón, més colorista en altres treballs, hagi buscat certa neutralitat en les imatges per tal de no influir en la resposta imaginativa de cada lector. Aquesta economia d’elements visuals, la unitat narrativa de cada doble pàgina i la repetició de les preguntes, ajuden a crear el ritme de lectura poètic que buscava l’autora i, en aquest sentit, el llibre funciona. Malgrat tot, al meu entendre, hi ha alguna cosa que grinyola en el resultat final. Visualment, potser més per la tècnica que no pas per la composició, algunes de les imatges allunyen més que no pas suggereixen. I, per altra banda, crec que el  text de les quatre darreres pàgines fa un flac favor al missatge global que el llibre vol transmetre. Entenc que calia trobar un tancament al seguit de preguntes que estructuren el llibre, però estic segura que els infants han entès de seguida el joc. Voleu dir que calia donar-los aquestes instruccions finals? Seran, com els anomena l’autora «persones petites», però justament d’imaginar en saben un niu. FALCÓN, Glòria Baula