1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="PS1YOnHx93"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/simbiosis/">Simbiosis</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/simbiosis/embed/#?secret=PS1YOnHx93" width="600" height="338" title="«Simbiosis» — Ibbycat" data-secret="PS1YOnHx93" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-1356-316-9.jpg229271Tres anys després de Vides secretes (Estrella Polar, 2020), l’autora catalana Gemma Capdevila torna a oferir un llibre de coneixements en què es fa càrrec dels textos i les il·lustracions, amb l’assessorament científic del biòleg Daniel Closa. Amb uns textos explicatius clars i concisos, Capdevila parteix de la definició i els tipus de simbiosi per desenvolupar les que es produeixen en diferents àmbits (aire-terra, terra-aigua, aigua, etc.), amb exemples de parelles concretes, algunes de ben poc conegudes (mucuna i ratpenat llengut, petaure del sucre i petaure ventregroc o cuc cacauet i corall de sorra). Com a conclusió, exposa la hipòtesi de la reina vermella i ens anima a mantenir l’equilibri del planeta. El llibre es clou amb un mapa de localització de les diferents espècies que viuen en simbiosi. Més enllà de l’interessant contingut científic, l’autora fa precedir cadascun dels textos de presentació de les parelles amb unes breus línies de caire més poètic, inspirador o aspiracional que trenquen amb les explicacions més asèptiques i reflecteixen la capacitat de Capdevila de meravellar-se davant del món. Tanmateix, aquests petits prefacis sovint pequen d’excés de sucre i llocs comuns, i a més lamentablement comparteixen tipografia amb els títols de cadascun dels subapartats, una font manuscrita de lectura poc nítida per a algunes de les lletres impròpia d’un llibre de coneixements. S’entén la voluntat d’aportar un to més personal que lligui —també cromàticament— amb el caràcter càlid i amable de les il·lustracions, però el resultat és poc reeixit. Les il·lustracions de Capdevila, molt reconeixibles en la seva expressivitat, mostren el seu domini de l’aquarel·la i el llapis de color i ocupen generosament la doble pàgina. Juntament amb la claredat dels textos i l’originalitat d’algunes de les parelles triades, són els tres punts forts d’un llibre que pot resultar interessant tenir en unes biblioteques escolars i llibreries d’altra banda ja farcides de temàtiques animals. CAPDEVILA, Gemma Gemma Capdevila Cossetània