1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="bumZlqTit1"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/soc-activista/">Soc activista</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/soc-activista/embed/#?secret=bumZlqTit1" width="600" height="338" title="«Soc activista» — Ibbycat" data-secret="bumZlqTit1" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17749-72-9.jpg566800Fa molts anys el Capità Enciam usava una frase que amb el temps ha esdevingut sense saber-ho un lema per a molts: «Els petits canvis són poderosos!», deia aquest petit heroi de pa sucat amb oli de casa nostra. Doncs sembla que això ara és tendència, que tothom es pot convertir en un petit heroi i defensor de mil i una causes i, a més, se n’ha fet un manual. Celebrem aquest volum, que, amb rigor i multitud d’exemples –tot i que trobem molt i molt a faltar els exemples més propers, ja que només apareix el de Núria Cebrián Bernabé (p. 35), que defensà l’edició d’un àlbum de cromos de dones futbolistes a imatge i semblança dels dels futbolistes homes–, orienta el lector per defensar les seves reivindicacions, que poden ser de caire molt divers.  Cada un dels dinou capítols del volum exposa una petita acció a realitzar –escriure una carta, gravar un vídeo, manifestar-se…–, amanida amb exemples de petits «herois» que amb més o menys èxit inicien la seva campanya reivindicativa usant tots els mitjans a l’abast, i s’acaba amb un apartat, «Passa a l’acció!», que dona pautes de com fer l’acció que encapçala cada capítol. En definitiva, un petit manual per a petits lectors; si ens emmirallem en alguns dels exemples exposats ningú ens diu que no puguem acabar sent una Greta Thunberg II.  Tot i això, el contingut inclou alguna mancança que crec que ha de sortir a la llum. I és que qui llegeix té la impressió que tot plegat són lluites individuals o a molt estirar per parelles quan, a la llarga, sense el suport de molta gent cap d’aquestes lluites hauria triomfat. I això és necessari recordar-ho una vegada i una altra, perquè qualsevol dels exemples que ha esdevingut exemplar ho ha estat mercès a la implicació i responsabilitat de tots i totes: «Com a heterosexual, aturar qualsevol comentari homòfob» (p. 39), per exemple.  PAUL, Caroline Júlia Ferrer Moya Lauren Tamaki Flamboyant