1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="UIwKVXy2kd"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/som-hi-kika/">Som-hi, Kika!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/som-hi-kika/embed/#?secret=UIwKVXy2kd" width="600" height="338" title="«Som-hi, Kika!» — Ibbycat" data-secret="UIwKVXy2kd" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9788412753691.jpg13531807Julià, a la dreta de la doble pàgina, passeja la seva gossa amb la mirada fixa i el pas decidit. Kika, la gossa, a l’esquerra, es vincula amb la seva ama mitjançant  la corretja negra, que mai se solta, i segueix el seu moviment amb la vista obstruïda pels seus cabells llargs. De sobte, però, la gossa és aixecada pels aires per dues urpes grosses i el passeig continua amb Julià indiferent i totalment inconscient que, ara, a qui passeja, és una àguila. A poc a poc, la pàgina en blanc es converteix en un profús escenari vegetal, amb plantes, roques i, fins i tot, una cova, i la passejada esdevé una inversemblant cavalcada d’animals, un tigre, un goril·la, un polp, una mosca o una serp, entre altres, que successivament passegen en companyia de Julià, qui des de l’altra pàgina, no se n’adona mai de res. Som-hi Kika, de Marie Mirgaine, amb traducció al català de Teresa Duran, és un àlbum amb un final inesperat i, sobretot, obert a moltes interpretacions, que a mi m’ha fet pensar en Bárbaro, de Renato Moriconi, ja que tots dos presenten un llarg i perillós periple que, amb tot, no sembla afectar massa els personatges, que superen sense por les bestioles que se’ls apareixen. Tot i aquesta connexió argumental, Mirgaine es distancia narrativament de Moriconi, qui es centra en l’univers infantil, i s’endinsa en l’absurd i el protagonisme animal per a exaltar la imaginació, certament, però també la improbabilitat de les coses i la incapacitat de meravellar-se quan s’hi camina desinteressadament apàtic (casualment, una acció representada aquí en una persona adulta, com en Bárbaro, que és qui ens obliga a traslladar-nos del món dels somnis al real…) Mirgaine, com també ho fa Moriconi, sap jugar amb el misteri argumental, però també amb les possibilitats narratives de l’àlbum i amb la impaciència, per això empenta qui llegeix a passar la pàgina ràpidament per comprovar què és el que ocorrerà a continuació. Això ho fa des del començament, amb una primera doble pàgina deliciosa, sense text i amb una composició fotogràfica on representa la gossa tallada pel marge per a marcar el ritme del passeig i el moviment a partir del pas de la pàgina, fins al final. Tot un fil narratiu que accelera la intensitat i el disbarat de les escenes i el desig d’entendre-les. Cal destacar-hi finalment la qualitat de la proposta gràfica, amb un univers molt personal per la presència d’aquests animalots grotescos i hilarants que, juntament amb la vegetació, Mirgaine construeix amb la tècnica del collage a partir de la combinació de materials de colors diferents i que, buscant de nou semblances, delaten la influència de l’obra d’Éric Carle. L’àlbum, premiat per les seves il·lustracions a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya de l’any 2020, és així una publicació que cal tenir en compte dins de la gran quantitat de títols que es publiquen. L’encert literari i estètic fa d’aquesta una proposta enginyosa, divertida i ben plantejada amb la qual captivar els lectors i les lectores més petites que tinguin el plaer de descobrir-la. Mirgaine, Marie Duran, Teresa Mirgaine, Marie Ekaré