1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="80vklNYe5U"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/som-les-tres-bessones/">Som les Tres Bessones</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/som-les-tres-bessones/embed/#?secret=80vklNYe5U" width="600" height="338" title="«Som les Tres Bessones» — Ibbycat" data-secret="80vklNYe5U" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/som-les-tres-bessones_1738850549.webp600632És un goig tenir a les mans el primer llibre de Les Tres Bessones, publicat el 1983, en una nova edició de Bindibooks, que respecte plenament l’essència de l’original i fa de molt bon llegir. Quaranta anys més tard, el llibre manté l’interès per a ser compartit amb la canalla i divertir grans i petits amb les situacions —caòtiques, juganeres i tendres— de la vida de cada dia d’aquesta família (que també és una mica la nostra!). Una de les bessones, l’Anna, narra l’inici de la seva història i de les seves germanes: com els pares es van assabentar que esperaven tres nadons (i van començar a comptar dits!), l’estada a la incubadora i diferents moments del primer any de vida fins a la celebració del seu aniversari. L’humor és present en tota la narració i s’accentua quan l’escrit es complementa o contrasta amb la il·lustració (imagineu-vos, per exemple, què passa quan diuen que ajuden a fer net el bany!). Al llarg del llibre també s’hi amaguen la rata i els seus tres ratolins, uns altres personatges entranyables que retrobem en les diferents aventures de les bessones. L’estil personal de Roser Capdevila ja és present en aquest primer volum amb dobles pàgines que retraten la quotidianitat amb tota mena de detalls, tant a casa com al carrer (amb les criatures lligades amb unes corretges (!) que s’emboliquen a les faldilles de la mare). L’obra també es converteix, d’alguna manera, en testimoni d’una època amb alguns objectes que ens transporten directament al nostre món de fa uns anys. A les guardes finals hi ha una fotografia de les tres petites (filles de Capdevila), amb les cireres que es troben a les cobertes (i en alguna pàgina interior) del llibre. Tot plegat pot generar converses amb els infants sobre la veracitat dels fets o sobre la pròpia història de vida. El tàndem format per Mercè Company i Roser Capdevila —autores amb una trajectòria molt fructífera— començava així un seguit de creacions que, més endavant, incorporarien la Bruixa Avorrida (en aquest cas amb textos d’Enric Larreula) i que situarien els personatges de les tres bessones entre els més coneguts i estimats del nostre imaginari i d’una pila de generacions «de més de 150 països d’arreu del món», tal com afirma Xavier Grasset en el pròleg d’aquesta edició. Celebrem, doncs, les iniciatives editorials que ens permeten recuperar llibres nostrats que han esdevingut clàssics. Mercè Company Ariel-Arín