1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="lSjE28p8yA"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/something/">Something</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/something/embed/#?secret=lSjE28p8yA" width="600" height="338" title="«Something» — Ibbycat" data-secret="lSjE28p8yA" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-1358-274-0.jpg229335«Què feies el dia que van matar Kennedy?» o «On eres el 23-F?» són dues preguntes tòpiques vintage. La triple pregunta que genera Something (títol de la balada de George Harrison inclosa a l’àlbum Abby Road) es formularia així: «Què feies, on eres, com eres quan els Beatles es van separar?» Estiu del 70. En Pol no ho sap encara, però en unes poques setmanes coneixerà el trasbals i l’amarga dolçor del primer enamorament, induït per una veïna circumstancial, la Júlia. «Something in the way she moves / Attracts me like no other lover…» Però, ai las, la desimboltura d’en Roger, el millor amic del noi, acabarà encisant la veïna, i l’amant decebut haurà de fer el cor fort mentre ensenya la noia a tocar Hey Jude a la guitarra. Something és ja des del títol una història que té un no-sé-què, plena de nostàlgia, que es llegeix, no s’ha de dubtar ni un moment, amb un somriure als llavis per obra i gràcia del narrador, un gat filòsof (epicuri?, estoic?, cínic?, sofista?) anomenat Zero, que també s’enamorarà, a la seva manera, de la noia. Coneixíem J. N. Santaeulàlia per altres obres anteriors, dirigides a un públic més general. La novel·la que ens ocupa, mereixedora del Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil, és la primera que llegim d’ell dins l’àmbit LIJ. La interacció música-vivències ens recorda, també amb un somriure, el Nick Hornby d’Alta fidelitat. Qui més qui menys se sentirà identificat amb l’evocació dels primers temptejos, forçosament maldestres, en el difícil art de ser estimat. I aquí no hi ha envelliment possible. La música ens resulta familiar, i la lletra, també. A qui no li sona un vell hit que fa «jo també t’estimo…però com a amic?». SANTAEULÀLIA, J. N. Bromera